La recerca com a mitjà per aconseguir l’equitat

Des de fa molt temps, la igualtat d’oportunitats per a tots els infants ha estat un punt clau de les diferents lleis educatives de molts els països, però gairebé a tot arreu les accions per aconseguir-ho s’han desplegat únicament en un entorn escolar.

En l’actualitat, la mirada sobre aquest entorn s’ha ampliat i el fora escola està cobrant el mateix interès, ja que s’observa que aquest espai incideix tant o més en el creixement integral de l’infant que el temps escolar. Això fa que parlem d’igualtat d’oportunitats en uns termes una mica diferents, que abracen tot el temps complert de l’infant: l’escolar i el no escolar.

Donat que el desplegament per ordenar el currículum o els centres educatius ja porta molt bagatge, una de les fites prioritàries que haurien de plantejar-se les polítiques educatives seria la gestió de la part més “oblidada”, és a dir sobre tot allò que succeeix quan els infants no estan dins un centre escolar.

A ningú se li escapa que posar-se en aquest terreny és dificultós donada la seva alta complexitat. A ningú se li escapa que moure’s en escenaris poc organitzats (com si ho és l’escola) no és senzill, però això no ens ha de fer perdre l’esperança de fer-ho possible.

Si bé és cert que són moltes les entitats i ajuntaments que durant aquests darrers anys estan dissenyant i implementant accions diverses, de manera coordinada amb centres escolars, però ni arriben a tota la població, ni es porten a terme en tots els municipis, ni estan sempre prou cohesionades (la qual cosa fa crear encara més diferències).

Una prèvia que potser caldria engegar abans de començar a dissenyar les accions que s’estan fent, potser seria obtenir dades i informacions fiables sobre quines són (i seran) les necessitats de la població en un món líquid com el que vivim; quina és la fotografia real del nostre entorn i d’entorns propers que ens pugui aportar llums a tot el que podríem arribar a fer; quin és el potencial que tenim a tots nivells per tal que li donem joc en la planificació que podem elaborar.

Seria d’una enorme utilitat que totes aquelles institucions que lideren i/o participen en recerques i anuaris s’organitzessin perquè de manera complementaria aportessin dades i informacions fiables per al disseny d’accions coordinades, evitant al màxim aquelles “fuites” importants que provoquen desequilibris en la societat i més particularment en els infants.

Cal fer una crida a que als diferents observatoris de la infància, adolescència i joventut; així com les universitats, institucions, fundacions i organitzacions que dediquen els seus esforços i recursos a l’educació es coordinin per a fer recerques complementaries.

Sense informació prèvia consistent, les accions planificades poden arribar a ser un simple canvi de maquillatge.

Si en canvi som capaços de dissenyar una “gran recerca” que es pugui fragmentar entre els diferents equips que les puguin portar a terme, en poc temps podrem donar respostes a problemes actuals que afecten al futur.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.