L’observació i l’estudi de la natura

Hi ha moltes maneres d’acostar-se a la natura. Aquestes poden dependre del grau de coneixement previ de cada nen o nena, i dels seus acompanyants. És a dir, si una persona té certs estudis de biologia, un roure no serà un arbre més sinó que gairebé en pot identificar el seu ascendent astrològic: si és un roure martinenc, un roure de fulla gran o de fulla petita, etc.; si és un Quércus pubéscens  o un Quércus pétraea, etc. Així mateix, per a un ornitòleg un estol d’ocells el pot captivar de tal manera que s’aturi a contempalar-lo, de la seva motixlla en surtin infinitat d’aparells d’observació i l’objectiu excursionista que ens haviem marcat per a la sortida quedi estroncat. Aquest grau de coneixement pot comportar, entre els més petits i entre els adults diferents graus d’interès segons com s’enfoqui i es comparteixi amb els demés integrants del grup.

Als nens i nenes, com en altres aspectes, podem introduir-los en el coneixement de la natura tenint cura de fer-los partíceps de la mateixa. Hi pot haver algunes activitats compartides que poden ajudar, i molt, a aprendre a llegir l’entorn en el que ens movem.

Us puc ben assegurar que he perticipat en excursions on els gran coneixements de les persones que m’acompanyaven van provocar-me l’interès per aspectes de l’entorn de mai hagués sospitat que podrien tenir cap atractiu. Cal dir, però, que també m’he trobat en el cas contrari.

Recordem que sempre que, de cara als més petits, serà positiu tenir una actitud d’humilitat que no de prepotència. Així, doncs, no és necessari que ens mostrem com si ho sabéssim tot, ans al contrari, és més adequat que la descoberta de l’entorn, d’aquell arbre, ocell o pedra, sigui una tasca compartida.

Recordar, com a prèvia, que evitar de totes totes recollir mostres en indrets protegits, com són els parcs naturals, reserves o parcs nacionals.

Amb els més petits podem:

  • Fer un herbari. Recol·lectem les fulles del terra de diferents arbres i plantes que trobem. Si no estan seques, les deixarem assecar entre papers de diari que aixafarem amb diversos volums de l’enciclopèdia que tinguem més a mà. Si no es té una enciclopèdia, és vàlid qualsevol llibre de grans mesures. Al cap d’un dia canviarem els diaris i deixarem que les fulles quedin ben aplanades durant una setmana o quinze dies més. A continuació enganxarem cada fulla en un full i en buscarem en una guia el nom de l’arbre, arbust o herba al que pertany. Cal tenir en compte que actualment al mercat hi ha guies força ben il·lustrades que ens permeten reconèixer visualment la fulla que tenim a les mans. Aquestes fulles les podem utilitzar per fer dibuixos, conservar-les en una carpeta amb el nom de l’espècie a la que pertany, fer-ne tampons, etc. Aquesta observació també es pot realitzar en el mateix terreny i a voltes només caldrà fer-ne una foto sense necessitat d’emportar-se cap mostra.
  • Fer una col·lecció de pedres. Les pedres de colors curiosos, de formes divertides i tamanys diversos criden molt l’atenció als nens. No hem, doncs, de desaprofitar l’interès dels més petits i podem iniciar una petita col·lecció de pedres boniques. Per experiència, us puc ben asseguar que l’observació del quars i la mica en el granit o de fòssils en el conglomerat ha estat una experiència molt celebrada per les meves filles. Les pedres recol·lectades, després d’identificades, poden ser utilitzades per decorar, com a sabonera, per guardar-les degudament etiquetades, etc. Hi ha un preciós llibre de Feliu Formosa i Sandra Morera, amb fotos d’Anna Vila, on es recullen els treballs realitzats amb pedres: Formosa, Feliu; Morera, Sandra. La pedra insòlita. Fotografies: Anna Vila. Barcelona: Meteora, 2009.
  • Identificar els ocells de l’entorn. En aquests casos cal anar ràpid, utilitzar, si és possible, uns bons binocles, apuntar les característiques de l’ocell observat i cercar la seva imatge en una guia que hi hagi moltes il·lustracions.
  • Observar amb deteniment els animals de l’entorn com escarabats, papallones, sargantanes, etc. En aquest punt cal que els adults siguem capaços d’aconseguir dominar els nostres fàstigs i, amb serenitat, aconseguir observar amb deteniment tot allò que es mou. Per aquests casos és interessant carregar una lupa que permeti engrandir els éssers que trobem al nostre pas: cucs, escarabats, papallones, etc.
  • Més difícils però no per això menys interessant, és la identificació i recerca de rastres. És habitual, especialment en indrets poc transitats, trobar defecacions de petits mamífers al damunt d’una pedra o petjades en el fang del pas de senglars o altres animals. Tot plegat és una bona mostra de la vida que s’endevina al medi i que, tot i que difícil de veure, sí que en deixa petja al seu pas. Fer-ne un seguiment d’aquest vol dir fer-ne fotografies, identificar-ne el rastre i, posteriorment, classificar-la adequadament.

Aquests són alguns exemples d’accions que podem realitzar per ajudar a descobrir, col·lectivament, la natura. És així com, possiblement, els nens i les nenes aprendran a estimar-la més.

Per acabar, recordem que recol·lectar no és sinònim d’arrasar. És, doncs, prioritari agafar les fulles del terra, no recollir flors, agafar aquelles mostres que realment utilitzarem, no tocar els animals o, en cas d’observar-los, deixar-los en el mateix entorn on els hem trobat, no molestar al nostre pas i, en definitiva, que el nostre rastre a l’entorn sigui el menos possible.