Què és la logopèdia?

El logopeda, és el professional amb capacitat per a comprendre i intervenir de manera terapèutica i pedagògica en les diverses alteracions de la comunicació humana. Atén les dificultats que afecten la veu, l’articulació, la paraula i el llenguatge oral i escrit. Avalua de forma integral els trastorns de la comunicació humana, de la parla o del llenguatge, de la comprensió o de l’expressió i aplica diverses tècniques de reeducació.

 

En general, la idea intuïtiva que es té sobre la tasca del logopeda és gairebé una caricatura: és un professional que es dedica bàsicament a fer reeducacions de diverses dificultats de parla, per exemple aconseguir que una persona que no pronuncia correctament el so “r” ho pugui fer després de rebre les indicacions pertinents. I tot i que és feina del logopeda atendre aquest problema de dicció, la seva competència professional va molt més enllà.

La comunicació, el llenguatge i la parla, precisen de tres components bàsics: intenció, comprensió i expressió. La comunicació fa referència a la capacitat de transmetre i posar en comú amb algú allò que posseïm. Una manera de posar-ho en comú és a través del llenguatge, oral o escrit, expressant el que sentim i pensem a través d’un codi. I el més habitual és que el llenguatge s’expressi a través de la paraula, a través de la parla, sense oblidar però, totes les formes de comunicació no verbal. Quan es parla de comunicació, llenguatge i parla, és imprescindible recordar que es fa referència a l’expressió i a la comprensió.En el procés de comunicació intervenen diversos elements: l’emissor, el receptor, el missatge, el context, el codi i el canal.

En ocasions, familiars i educadors demanen al logopeda quines actituds, quines tècniques poden beneficiar a nens, joves i grans amb l’objectiu d’actuar adequadament per prevenir possibles dificultats en l’àrea del llenguatge i la parla, tant pel que fa a la comprensió com pel que fa a l’expressió. El terapeuta té coneixement d’aquestes tècniques i pot oferir als usuaris la informació adient per estimular el llenguatge, la comunicació i els hàbits orals per a una futura parla entenedora, un bon ús de la veu o un bon domini del llenguatge.

Incentivar el llenguatge oral és oferir ocasions enriquidores i gratificants per a comunicar, parlar i intercanviar amb afectivitat. La mare en concret o l’adult en general, ofereixen al nen múltiples ocasions a través de les quals ell podrà anar construint el llenguatge. Pares i fills s’esforcen per ajustar la seva comunicació, s’escolten, estableixen torns, esperen la resposta de l’altre, s’ajuden del context. De vegades, aquesta situació evolutiva “normal”, no és possible per raons diverses, aleshores es fa necessària la intervenció d’un especialista.

L’estimulació primerenca ofereix la possibilitat de normalitzar patrons de comportament comunicatiu que sense estimulació s’iniciarien tardanament i comprometrien altres conductes implicades. D’aquesta manera es poden prevenir actituds que entorpirien el bon desenvolupament de la parla i el llenguatge. Prevenir és afavorir condicions per tal d’evitar l’aparició de trastorns. Per prevenir s’han de conèixer les possibles causes del trastorn i actuar per a poder pal·liar-les. La prevenció es pot exercir des de la família, l’escola, l’àmbit hospitalari i l’entorn més proper a la persona en situació de risc. Prevenir és pre-veure per tan “veure abans que”, veure abans que s’hagi instaurat un patró incorrecte. Per prevenir s’ha de conèixer el que hipotèticament esdevindria en l’evolució normal.

L’acte de l’estimulació del llenguatge i la parla duu implícit la prevenció. Els professionals estimulen d’acord amb una anàlisi preventiva. Així doncs dependrà de la mirada que es faci i a qui vagi dirigida que s’intervindrà o que s’estimularà preventivament.

Un aspecte clau: és essencial oferir el temps i l’espai adequat per a escoltar. És imprescindible que hi hagi un entorn que faciliti aquesta actitud d’escolta activa per part de l’adult. No és el mateix “sentir” que “escoltar”. Per escoltar és primordial estar atent al que l’altre em diu, és indispensable mostrar interès pel seu missatge. Si mentre el nen parla l’adult està fent una altre feina, com fer el sopar o mirar la televisió, està clar que les condicions no són les ideals. I per descomptat que aquestes situacions quotidianes s’han d’aprofitar, però en alguns moments és obligat asseure’s davant el nen o la nena, a la seva alçada, establint contacte visual i mostrant una actitud d’acostament afectiu. D’aquesta manera, la comunicació està garantida. I aleshores és recomanable evitar avançar-se a les paraules que vindran tot seguit, esperar i confiar en la situació de comunicació i en que l’infant sabrà trobar i aplicar les estratègies adequades.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.