De Sant Cugat a Sant Medir

Estació de Sant Cugat del Vallès

Sant Medir és el cor de Collserola, un cor que batega amb força el dia 3 de març en motiu de la diada de Sant Medir. Però la resta de l’any els Camps del Miracle i l’ermita resten en pau. 

Descripció bàsica:

  • Ruta: de Sant Cugat del Vallès a Sant Medir (Vallès Occidental)
  • Zona: Costa Central i Vallès
  • Dificultat: baixa
  • Tipus: a peu o en bici.
  • Estació de l’any: tot l’any
  • Mapa: Collserola. Ed. Alpina. Escala: 1: 20.000

Introducció:

Aquesta ruta, que neix a l’estació de Sant Cugat del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és fàcil de seguir: camins amples, ben traçats, habitualment ben arranjats i compactats, on només caldrà anar amb compte amb les bicicletes, que hi solen ser molt nombroses. I és que, opcionalment, aquest itinerari també es pot realitzar en bicicleta, una ruta apta per a tothom.

Descripció de la ruta

1. Des de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Sant Cugat del Vallès iniciem la caminada pel carrer d’Àngel Guimerà, que neix davant nostre mateix si ens col·loquem d’esquena a l’estació.

2. (5 min). Passem a tocar del Club de Golf Sant Cugat fins a sortir a la rambla Ribatallada, de doble direcció i emmarcada per altius plàtans, que prenem a l’esquerra i a tocar de l’escola Santa Isabel. Aquesta rambla aviat canvia de nom per anomenar-se avinguda Pla del Vinyet.

3. (25 min). Passem per davant del Centre Cultural, pol de la cultura de la població: inclou la biblioteca, el Teatre-auditori i el l’Escola de música Victòria dels Àngels.

4. (35 min) Continuem recte per l’avinguda Pla del Vinyet i, passat el col·legi Europa, ens desviem a la dreta per una pista de terra que travessa la riera de Sant Medir i s’endinsa a una zona de conreus.

Pi d'en Xandri5. (45 min) Seguim sempre per l’ampla pista, després de deixar a mà esquerra diversos corriols que menen a la Torre Cendrera i a la dreta a la Torre Negra, i passa a tocar del Pi d’en Xandri. El Pi d’en Xandri és un veritable símbol de Sant Cugat, actualment apuntalat per una corona de pals que el sustenten després que uns brètols intentessin tallar-lo

6. (1h) Recte enllà, la pista es bifurca i enfilem el camí que puja per la dreta en direcció a la masia de Can Borrell.

7. (1h 5 min) Voltem la masia, reconvertida en restaurant, deixem el camí del pantà de Can Borrell a la dreta. Seguim cap a Sant Adjutori. La masia de Can Borrell antigament conreava els camps que encara avui es poden veure a tramuntana de la casa. Des de fa diverses dècades s’ha convertit en un restaurant de típica cuina catalana.

8. (1h 8 min) El camí deixa un sender a la dreta, que porta a Can Ribes i s’arriba al trencall de Sant Adjutori.

Sant Adjutori9. (1h 18 min) Si anem de visita a sant Adjutori hem de seguir durant un centenar de mestres el camí de l’esquerra. Tornem fins al darrer trencall. Sant Adjutori és una ermita romànica singular, de les poques de planta circular existents a Catalunya. Fa pocs anys va ser restaurada unificant la teulada i col·locant una porta que ara n’impedeix l’accés. Un xic més enllà de l’ermita, hi trobem un antic forn ibèric en deficient estat de conservació.

10. (1h 30 min) Després de Sant Adjutori el camí va serpentejant traspassant la riera ara i adés.

11. (1h 50 min) Quan sortim als camps de Can Gener, una zona oberta on deixem una pista a la dreta i un petit corriol a l’esquerra, iniciem una curta i suau pujada. Només manquen deu minuts per arribar a Sant Medir.

12. (2h) Arribem a Sant Medir

Sant MedirA l’esplanada situada a ponent de l’ermita hi ha un seguit de bancals coneguts com a camps del miracle. La llegenda de sant Medir es remunta a l’època dels romans. Fou en l’època de l’emperador Dioclecià que es decretà la persecució dels cristians. Lluny de les preocupacions de la capital, vivia, prop del llogarret on s’alça l’actual ermita, al camí que en aquella època unia Barcino amb la plana del Vallès, un pagès que es deia Medir. Una matinada, tot plantant faves, s’esdevingué de passar per allí el bisbe Sever de Barcelona. Aquest fugia d’una colla d’esbirros romans que volien fer complir els manaments de la capital de l’Imperi. El bisbe Sever, que després es convertiria en Sant, fugia acompanyat d’una colla de feligresos cap a Sant Cugat on creia que li donarien refugi i es podria amagar dels seus perseguidors.

Poc després del pas del futur sant, i a punt d’encalçar-los, arribaren els sicaris. Veient el pagès Medir que treballava la terra li preguntaren:

-Ep mestre! No hauràs pas vist passar per aquí al bisbe Sever acompanyat d’una colla de cristians? (De ben segur, però, que ho digueren en llatí.)

Ell que no era persona de dir mentides els hi contesta:

-Oh i tant, han passat tot just quan jo plantava aquestes faves.

Els esbirros, que no estaven per orgues, van pensar que els hi prenia el pèl. El miracle s’havia esdevingut en aquell paratge ja que les faves que moments abans havia plantat Medir, ja havien florit i fins i tot granat. Empipats amb aquell pobre pagès, el prengueren i el martiritzaren per burlar-se’n o per cristià. Sigui per una o altra cosa, el què és cert és que aquell pagesot es va guanyar un lloc al Cel i la celebració d’una diada que els més llaminers de ben segur que li agraeixen.

Per cert, al bisbe Sever el van atrapar a Sant Cugat on es va refugiar a sota d’un esbarzer. Tot i això el van descobrir i el martiritzaren clavant-li un clau al cap. Potser és per això que des d’aleshores sant Sever és advocat per curar el mal de cap.

13. (3h 40 min) El retorn s’efectua pel mateix camí. (Foto 1: 5714 de les fotos que vaig entregar a la Carme)

Possibles variants:

Riera amunt, trencant per la primera pista que trobem a l’esquerra i posteriorment seguint sempre els diferents trecalls que trobem a la nostra dreta, podem accedir a la Reserva Parcial de la Font Groga. Aquesta reserva vol esdevenir un punt on la presència humana sigui minoritzada a fi d’aconseguir preservar el bosc originari de la serra de Collserola. Una visita ens permetrà descobrir la vegetació selvàtica d’una serra excepcional.

Fitxa:

  • Longitud de la ruta: 10 km
  • Temps mitjà per resseguir-la: 2 h d’ascens / 1 h 40 min de descens
  • Desnivell positiu: 100 m
  • Dificultat: baixa
  • Informació d’interès: possibilitat de ser resseguida també en bicicleta
  • Com arribar-hi: estació de Sant Cugat de la línia del Vallès de FFCC de la Generalitat de Catalunya
  • Transport: públic
  • Si plou?: Visita del Monestir de sant Cugat del Vallès, una de les joies del gòtic català o petita ruta per les estacions d’estil modernista de la línia del ferrocarril, de Sant Cugat al Baixador de Vallvidrera i el funicular.

 

 

Deixa un comentari