Un conte per caminar

Quan les forces s’acaben, quan els més petits comencen a demanar “Quan arribareeeem?”, quan els nervis comencen a aflorar, pot ser l’oportunitat d’obrir el sarró i treure’n un conte. Furgar en els plecs de la memòria pot ser la solució màgica per convertir una excursió a punt del fracàs en tot un èxit.

A voltes els nens es cansen de caminar i comencen a queixar-se per qualsevol fotesa: que si li fa mal el peu, que si té set, que si li molesta el sol, que si… Aleshores és el moment de treure els contes i les llegendes i explicar-ne algun. Ràpidament, tindrem al nostre entorn un eixam de vailets que ens demanen més històries i que s’obliden, com per art de màgia, del cansament que moments abans els atanallava les cames.

Sempre és bonic recordar aquell amic meu que caminant des del parador de turisme de Sau fins a Sant Pere de Casserres va aconseguir, com si fos el flautista d’Hamelín, portar enganxats al darrere un grup de nens i nenes. El secret no va ser cap altre que explicar les històries dels llibrets que han inspirat óperes tan famoses com El barber de Sevilla o La flauta màgica.

A més, les llegendes poden fer despertar l’interès per un indret tot convidant als nens que descobreixin alguns dels elements que s’indiquen en el conte. Així, per exemple, a Siurana es pot buscar la petjada deixada pel cavall quan la reina mora es va precipitar pel cingle, a Sant Llorenç de Munt les restes dels malaguanyats guerrers que van ser decapitats pel drac o, en nits de lluna plena, buscar les ombres fugisseres de les goges al gorg Negre a la riera de Gualba.

Aquest truc pot ser d’una gran utilitat i, a voltes, pot ser fins i tot utilitzat per motivar arribar a un indret especial on, segons diuen, s’hi amaguen certs misteris.

Amb aquesta finalitat seria bo que en els hàbits de la preparació d’una excursió tinguéssim sempre en compte buscar una llegenda o un conte relacionat amb l’indret on anirem. Sempre és millor que hi tingui alguna relació, però si això no es dona o no en trobem, sempre podem adaptar alguna llegenda d’un altre indret.

Una altra manera d’oblidar el cansament és el mètode que popularment s’havia utilitzat molt en les feines monòtones: cantar. Tenir un llistat de cançons que tothom sàpiga, no cal que siguin de foc de camp, poden ajudar-vos a arribar al final de l’excursió amb la sensació d’haver-s’ho passat bé. És una activitat que al principi pot fer-vos certa vergonya però, us ben asseguro, que funciona molt.

 

Deixa un comentari