Ajudar-los a ser responsables

Segons una enquesta realitzada a diferents centres de secundària, el consum d’alcohol en els adolescents, amb edats entre 14 i 15 anys, ha augmentat notablement en els darrers dos anys (un 83’9 %).  El més preocupant no és que els nois i noies d’aquestes edats provin l’alcohol, cosa que fins i tot es podria considerar normal, el problema és que quan ho fan “en beuen més quantitat i a més d’una forma perillosa” (com diu l’informe publicat a La Vanguardia 5/3/2014).

Més que espantar-nos caldria fer una reflexió sobre perquè aquestes xifres augmentin tant estrepitosament entre els adolescents. Lluny de creure que coneixem els motius que provoquen el problema, i molt menys la resposta adient… si que podem relacionar aquest problema amb una manca de responsabilitat.

Per interpretar aquesta relació potser cal explicar què entenem per responsabilitat i com s’adquireix. Vegem-ho:  L’infant, des que neix, té un gran afany per descobrir l’entorn i les relacions amb els altres i és a través de la convivència  amb els altres que evoluciona i aprèn. L’adult que l’acompanya l’ajuda a conèixer on estan els perills, quines conseqüències pot tenir si fa segons què, l’ajuda a reflexionar a entendre i decidir sobre el que pot fer i com és la millor manera d’actuar. Les reflexions que  els adults comparteixen amb els infants més petits  i els límits que els van posant en situacions molt quotidianes faciliten que els nens i nenes  vagin aprenent a pensar per si sols i saber fins on poden arribar i què poden fer i que no. No ens fem responsables de cop i volta en l’edat adulta… és una tasca que cal iniciar des de ben petits i que forma part de tot un procés.

Per a ser responsables abans de res, cal ser conscients del que s’està vivint, del que es fa, de la situació concreta que ens està passant, entendre aquesta situació i analitzar-la. Cal saber quines conseqüències poden tenir les accions que fem i saber valorar en positiu i en negatiu abans de prendre una decisió.

Els adolescents viuen pel grup d’amics i és fàcil que es deixin arrossegar sense més si no estan acostumats a reflexionar, a prendre decisions o a valorar les conseqüències de les seves accions si no ho han après a fer perquè ja ho han fet reiteradament amb els adults.

Si volem que els nois i noies siguin responsables dels seus actes han de conèixer quins són els seus límits, què poden fer i quines conseqüències té allò que fan. Aprendre on estan aquestes línies vermelles és cosa de tots els que els acompanyem en el seu creixement. I això s’ha de fer des de la reflexió i no des de l’autoritarisme, des de la cordialitat però amb seguretat, des del respecte mutu i des de  la comunicació constant.

Només parlant molt entre adults i joves podrem aconseguir que mica en mica vagin construint el seu marc de referència perquè quan siguin autònoms i no vagin de bracet de les seves famílies sàpiguen què pot passar segons el que facin.

2 Comments

  1. Joan Portell

    Una reflexió la mar d’interessant i encertada. Felicitats
    Joan

  2. Anna Nolla

    Molt adient tot el que s’explica, més encara partint de la notícia apareguda a La Vanguardia fa quatre dies. Gràcies! Anna

Deixa un comentari