A la recerca del lector social

Mai la joventut havia llegit tant com ara. I això es deu a les tecnologies actuals que permeten que els nens i nenes, nois i noies estiguin en constant contacte amb la lectura i aquesta sigui present en molts dels seus processos de comunicació.

Però la quantitat no sempre vol dir qualitat, que és el mateix que dir que llegir a la recerca d’informació o per comunicar-se els uns amb els altres sigui sinònim de desenvolupar el plaer d’assaborir una bona novel·la o de gaudir d’un bon còmic.

El jove lector massa vegades és vist pels adults com un ser solitari, encasellat en els seus gustos i tendències, i així és representat en moltes de les campanyes de promoció lectora. Però el que potser no ens adonem és que un autèntic terratrèmol està modificant els hàbits dels lectors i convertint el llibre en un objecte social.

I el tsunami també ha arribat a la creació. Són molts els escriptors, principalment joves, que estan desenvolupant la seva tasca exclusivament o complementària a la xarxa. Només citar dos autors que caminen a ambdues bandes: Laura Gallego i Francesc Miralles.

Gallego i Miralles, amb obres de tan de renom com la trilogia Memòries d’Idhun, L’Emperadriu dels eteris o la bilogia Retrum, són conscients que la seva feina no s’acaba amb la publicació del llibre en suport paper, sinó que adjunt al llibre, i mitjançant la xarxa, el complementen amb música, entrevistes, fotografies, participen en fòrums i debats en diverses xarxes socials, etc. És per això més que potser, i canviant l’afirmació amb la que obria l’article, dir que mai s’havia llegit tant com ara potser s’hauria de canviar la frase dient que mai s’havia parlat tant de lectura i de literatura com ara. I això és bo.

L’acte de llegir s’hauria de representar no tant com el d’un lector solitari assegut en un sofà amb un llum que il·lumina la seva lectura i absent de tot allò que l’envolta, si no com el d’un ser amb un llibre, un ordinador i un telèfon mòbil connectat amb persones d’arreu que tenen els mateixos interessos lectors. I és que avui en dia el lector pot debatre sobre el darrer llibre de Philip Pullman amb algú situat a milers de quilòmetres de distància. I sentir-lo més proper que el veí del replà.

Aquest és un nou lector, un xic que té la voluntat de trobar i departir amb aquell qui llegeix el mateix. Una possibilitat que en el passat, degut a les limitacions de comunicació, no eren tan fluïdes o fins i tot a voltes impossibles, però que en l’actualitat s’ha demostrat com a viables i altament potenciables.

És així com el llibre s’ha convertit en un objecte social i la lectura en una activitat col·lectiva generada per diferents lectors socials: membres receptors, consumidors i mediadors de lectures.

I de qui és responsabilitat el desenvolupament d’aquests lectors socials? Doncs així com amb anterioritat la lectura semblava acotada a l’entorn escolar, especialment pel que fa a l’aprenentatge lector, deslliurant d’aquesta tasca a les famílies i a la societat, en l’actualitat, i seguint les tendències dels nous conceptes de lectura, el desenvolupament del lector és responsabilitat de tots: escoles, biblioteques, AMPA, clubs esportius, editorials, administracions, etc., amb la finalitat de construir en els lectors una memòria social que els facilitarà l’accés a les lectures comuns i assentarà les bases d’un futur lector perdurable.

Tots hauríem de ser conscients que la tasca educativa ja no està parcialitzada, que tots formem part d’una societat educativa que ha de vetllar perquè a través d’estratègies diverses, com pot ser la transmissió mimètica, tot nen i tota nena s’acosti a la lectura sabent-se acomboiat.

I és que estudis recents han demostrat que, més enllà del capital econòmic, el que de debò és motor d’una societat és el seu capital social i cultural. Un capital que fins i tot pot permetre superar, amb escreix, les diferències derivades de néixer en el sí d’una o altra família. I la lectura hi té un paper essencial ja que pot esdevenir motor de canvi.

És responsabilitat de tots, doncs, vetllar perquè les dosis d’aquest capital social siguin repartides de forma igualitària entre tots els lectors a fi i efecte d’evitar el determinisme sociocultural que l’actual crisi ha accentuat. És una tasca comuna en la que tots ens hi hem de vincular per minoritzar els efectes de l’actual situació econòmica. No hi ha excuses.

One Comment

  1. Anna Nolla

    I tant!!! responsabilitat compartida!!! I encara anar més enllà de la transmissió mimètica… donar testimoni!!! Aquest és l’objectiu!

    Anna

Deixa un comentari