Posa’t al seu lloc

La proposta pedagògica POSA’T AL SEU LLOC és una iniciativa de l’Associació Catalana de Professionals de l’Educació en l’Àmbit Hospitalari (ACPEAH) i el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei que s’adreça als alumnes de Primària i Secundària dels Centres educatius de Catalunya, amb la voluntat que s’apropin a la realitat dels infants i adolescents malalts, perquè – al cap i a la fi – tots estem exposats a emmalaltir.

 El projecte s’inicia el curs 2010 / 2011 per a fer-se ressò dels 25 anys de la proclamació, per part del Parlament Europeu, de la CARTA EUROPEA DE LOS NIÑOS HOSPITALIZADOS.

Oferim materials didàctics per a treballar amb els alumnes de Primària i Secundària: coneixem l’hospital, l’amistat, què implica emmalaltir, la mort, viure en la discapacitat, la salut, …

Tot plegat s’ofereix de d’un perspectiva oberta i enriquidora que permet treballar, i apreciar, el valor de viure en salut amb una mirada solidària vers aquells que no gaudeixen d’unes condicions físiques òptimes i contribuir a difondre i desenvolupar una pedagogia de la vida i de la mort als centres educatius.

Els seus objectius són:

  • Donar a conèixer la realitat que viuen els infants i adolescents hospitalitzats.
  • Sensibilitzar els infants i joves dels centres educatius, sobre el que implica l’hospitalització infantil.
  • Donar a conèixer la Carta Europea de los Niños Hospitalizados.
  • Promoure la metodologia de l’aprenentatge servei.
  • Donar eines i recursos per a treballar vers una pedagogia de la vida i la mort.

 

Els éssers humans som vulnerables. Sabem que la salut i el benestar depenen de molts condicionants, i que alguns d’ells no estan a les nostres mans; en aquest sentit, la malaltia esdevé una constatació de la vulnerabilitat de la vida.

Aquest fet que ens veiem obligats a acceptar al llarg de la vida, també pot afectar a l’infant; perquè l’infant també és vulnerable i pot patir malalties greus o cròniques més o menys severes. I aquesta és una realitat força invisibilitzada.

La malaltia suposa un trencament del projecte vital de l’infant o adolescent i afecta el seu entorn familiar i social. Provoca la inestabilitat de la seva vida quotidiana i la del seu nucli familiar; a la vegada que – en moltes ocasions – el sentiment de ruptura no és només a nivell extern sinó que implica també al jo més íntim de la persona. Es poden modificar les prioritats, canviar el sentit de la vida, i pot ser un motiu de profunda reflexió per a l’infant o adolescent malalt, i també pels seus pares i germans. L’experiència de la malaltia pot fer qüestionar els valors personals, i modificar l’actitud vital que s’havia mantingut fins aleshores; de vegades, fins i tot propicia adquirir una maduresa superior a la pròpia de l’edat. En tot cas, és important que tota la família rebi el suport i acompanyament necessaris d’aquells que són el seu entorn; en situacions de vulnerabilitat es fa encara més manifest com tots necessitem dels altres.

A la vegada que pot fer créixer a la persona, l’estroncament de la salut i també l’hospitalització, poden generar sentiments de por, neguit i preocupacions en el propi infant i també al seu nucli familiar. Malgrat aquests sentiments, que poden comportar experiències negatives, cal tenir present que la malaltia és un estat; el nen està malalt, el punt de partida no pot ser que “l’infant és un malalt”. És important entendre doncs que, per sobre de les circumstàncies, les seves són les necessitats d’un infant o adolescent i l’atenció sanitària i educativa han de donar-se en funció d’aquestes, tot atenent-les i gestionant-les de la millor manera possible.

Podríem dir que, en termes generals i gairebé instintivament, tot malalt desitja curar-se, més si és un infant. La dedicació i professionalitat de l’entorn sanitari treballa en aquest sentit, però malgrat tots els esforços hi ha situacions en les que l’evolució de la malaltia impedeix la supervivència. I constatem que, de la mateixa manera que tots els éssers humans naixem i creixem, també morim. Se’ns fa difícil acceptar-ho en la infància i joventut però la mort, que arriba quan arriba, és un fet inherent a la vida i, de vegades, també es presenta en edats primerenques.

Podeu consultar tota la proposta en aquest enllaç

http://www.senderi.org/index.php?option=com_content&view=article&id=107759%3Aposat-al-seu-lloc&catid=56%3Arecursos&Itemid=137&lang=ca

 

Deixa un comentari