Les vies verdes

Els darrers anys hi ha hagut força interès per part de moltes entitats per recuperar els antics traçats dels carrilets i trens que durant la primera meitat de segle XX circulaven per la geografia catalana. A rel de a constitució de consorci Vies Verdes, on hi ha associats diferents consorcis, diputacions i el Ministeri de Medi Ambient, s’han fet importants obres de recuperació i adaptació d’algunes vies en desús a Cataunya. Les principals i més transitades són: la Ruta del Ferro que uneix Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; la ruta del Feliuet, que ressegueix le traçat de carrillet que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxos; i la Via Verda de a Terra Alta que ressegueix part de traçat de la ínia ferroviàira de la Val de Zafrán entre Arnes i, si es vol, fins a Tortosa, una ruta d’una bellesa excepcional.

Algunes obres d’adaptació de les línies de ferrocarrill han suposat la inversió de centenars de milions d’euros. Però el resultat sempre ha estat mot positiu i, aquell antic traçat per on passaven les locomotores a vapor, actuament són utilitzats per diferents usuaris que, o bé en bicicleta, a cavall o a peu, tornen a circular per aquests camins.

El qui es converteix en usuari habitual de les Vies Verdes ja no pot deixar de ser-ho. La sensació de tranquil·litat, el saber-se descobridor de part de la història de la comarca, converteixen les Vies Verdes en una de les millors opcions per a visitar el nostre país. A més, la prohibició del pas dels vehicles a motor, reforçada per la impossibilitat del seu pas mercès a uns pivots col·locats al mig de la calçada, ens permeten tenir una sensació de seguretat poc habitual comparada amb el fet de circular per carreteres obertes a tot tipus de trànsit. Un espai que compartir-lo en família és especialment plaent, tant per la solitud que es respira com per les dificultats que cal superar, sempre a l’abast de tot usuari tingui l’edat que tingui.

Per resseguir una Via Verda no cal un material especial. Moltes d’elles es poden recórrer amb qualsevol tipus de bicicleta, sense dificultats per portar els nadons en una cadireta o en un carro, i perfectament senyalitzades.

Tot i això, aconsellem informar-se prèviament de l’estat de la via per tal de no trobar-se amb sorpreses com ens va passar en la ruta de la Vall de Zafán. Teòricament la Via Verda de la Terra Alta està perfectament adaptada i tots els túnels estan il·luminats. En realitat ens vam trobar amb túnels convertits en goles de llop a causa de l’acció vandàlica d’alguns desaprensius. És per això que una llanterna es pot convertir en un company inseparable. A més aconsellem portar una motxilleta amb l’esmorzar o el dinar i destinar el temps necessari per gaudir plenament d’aquests recorreguts que normalment travessen paisatges de gran interès.

Els diferents consorcis que vetllen pel manteniment de les Vies Verdes ens ofereixen un seguit de normes a l’hora de resseguir-les:

–          Rspectar i fer respectar les normes i senyals de a Via Verda.

–          No circulis a velocitat excessiva.

–          Circula només pels llocs permesos.

–          Respecta les prioritats de pas.

–          Mantingues la teva dreta i avança per l’esquerra.

–          Avisa abans d’avançar.

–          Adverteix es teves maniobres i evita girs bruscs.

–          No interrompis el pas a altres usuaris.

–          Circula en fila en túnels i passos estrets.

Hi ha nombroses guies que ens motiven a recórrer la nostra geografia resseguint les vies verdes. Proveu-ho una vegada i de ben segur que repetireu.

Deixa un comentari