Educar en el asombro

Aquest és un llibre que des del principi deixa bastant clara quina és la seva intenció; ja en el pròleg el professor Santiago Álvarez de Mon ens remarca que “En lugar de inculcar sus conocimientos y teorías, de adoctrinar, deben ser estímulos potentes del motor interior de los niños. Inherente a ellos es observar, preguntar, escuchar, probar, decidir, hacer, actuar, errar, aprender, repetir, corregir, levantarse, los pasos y fases que en nuestras primeras correrías dábamos con naturalidad y confianza.”

Tot el llibre està basat en la premissa que els nens petits tenen una capacitat per meravellar-se pels petits detalls quotidians enorme: és el que els mou a descobrir i a conèixer allò que els rodeja. És per això que saturant-los d’estímuls externs s’elimina la seva capacitat de meravellar-se per sí mateixos.

Els capítols del primer terç del llibre estan dedicats a definir què entén per capacitat de meravellar-se i presentar arguments sobre un dels debats pedagògics sobre paradigmes educatius; l’aprenentatge s’inicia des de dins o bé des de fora de la persona? També comença a desenvolupar les conseqüències que, segons l’autora, provoca sobre-estimular des de l’exterior enlloc d’alimentar la motivació intrínseca que posseeix l’infant. L’Ecuyer remarca la diferència de les concepcions que entenen que l’aprenentatge va en direcció de fora cap a dins o, pel contrari, cal modelar-la des de l’interior.

La segona part pretén, a partir del marc ideològic definit al principi del llibre, donar pautes per ajudar a potenciar la capacitat innata de la persona per buscar nous reptes, de meravellar-se i, en definitiva, de trobar la motivació intrínseca per aprendre. Parla de la importància de saber definir límits de forma no autoritària, de la relació de la persona amb la natura i, sobretot, de respectar el ritme individual de cadascú.

La part final del llibre està destinada a seguir presentant de forma amena situacions i característiques que exemplifiquen la teoria defensada per l’autora per arribar a la darrera part que torna a repassar un decàleg que pretén concloure i tancar la seva visió.

Penso que és un llibre interessant de llegir ja que per una banda ens exemplifica molt clarament quines són dues de les concepcions actuals de l’educació. El terme educar prové de dos mots llatins amb significats ben diferents: per una banda hi ha ‘educare’ que significa formar o instruir i, per tant, entén que educar és transmetre coneixements; per altra banda hi ha l’accepció ‘educere’ que significa guiar o conduir i entén que educar és acompanyar a la persona i anar-li donant recursos perquè tregui el potencial que té per anar aprenent per sí sola. Per altra banda trobo molt interessant que es remarqui que la sobre-estimulació de l’infant no comporta beneficis de forma directa, ans al contrari.

M’agradaria acabar amb una cita que surt al llibre i que guardo en un dels llibres de capçalera, El petit príncep de d’Antoine de Saint-Exupéry “Totes les persones grans han començat essent nens, però n’hi ha poques que se’n recordin”.

L’Ecuyer, C. (2012). Educar en el asombro. Barcelona: Plataforma editorial

3 Comments

  1. Joan

    Un llibre interessant, el tindré en compte!

  2. Anna Nolla

    Llegint el que expliques sobre “Educar en el asombro” he recordat un reportatge que van fer fa temps a 60′ a TV3, al desembre de 2011 i que segurament ja coneixeu “Pensant en els altres” de Toshiro Kanamori, sobre un professor de primària d’una escola del Japó. Ell proposa als seus alumnes que l’objectiu més important del curs és: SER FELIÇOS!! I això ho aconsegueix acompanyant i convidant als nens i nenes a compartir les les seves vivències diàries i a la vegada oferint coneixements d’una manera vivencial, que és l’única vàlida per aprendre.

    Us passo l’enllaç per si us ve de gust veure el reportatge:
    https://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60

  3. Pingback: L’escola dels somiatruites | Dos dits de front

Deixa un comentari