Inverteix temps

És reconeguda la importància de la família com a model de transmisió del gust per la lectura. Són molts els estudis i estudiosos, a indrets tan allunyats com Holanda, Màlaga o els Estats Units, en els que s’ha comprovat que sense l’existència de determinats factors és difícil que el lector assoleixi uns hàbits perdurables al llarg de tota la seva vida. I el secret de tot plegat no rau només en la possibilitat de tenir a l’abast llibres o un determinat nivell cultural, és a dir, no necessàriament associats a las característiques socioeconòmiques o socioculturals dels pares, sinó que l’element del qual cal tenir més cura en les relacions familiars i la lectura és el de compartir els moments lectors dels fills.

Aquests moments, de més o menys durada, esdevenen autèntics intercanvis d’emocions durant els quals el llibres es converteix en la baula que uneix pares i fills en una sola experiència que restarà en el record d’ambdós per sempre. I és aquest record, a voltes associat amb multitud d’estímuls com olors, tactes, sons, etc., el que quan els futurs lectors siguin més grans despertaran en el noi adolescent el plaer per la lectura. Pot arribar a ser tan fort aquest record que estudis recents han demostrat que quan aquests s’esdevenen en el cervell s’activen les mateixes regions que quan hom rep un estímul monetari important.

És, doncs, una molt bona inversió vetllar perquè tots els infants, en les seves primeres edats, puguin preservar records d’aital importànica, ja que només serà així quan de més grans la relació del llibre amb l’experiència pròpia esdevingui inesborrable, una experiència única que perdurarà en el record i a la que el jove lector anirà sempre a la seva recerca.

Però malauradament aquest món ideal massa vegades no s’esdevé així, és a dir, algunes de les baules de la cadena de la lectura i de la seva relació amb els estímuls afectius és inexistent o és massa dèbil. I és que hi ha entorns on l’anomenada conciliació familiar és impossible, on a l’hora d’anar a dormir, a l’hora de llegir o d’acostar-se a la lectura ha estat manllevada i els infants creixen sense conèixer aquesta experiència vital. I, malgrat que des d’un princpi ens ho pugui semblar, aquestes mancances no necessàriament estan relacionades amb un nivell econòmic o cultural baix.

Pensem, a tall d’exemple, que les famílies més adinerades que disposen de servei domèstic no necessàriament han transmès el gust per la lectura adequadament ja que, entre les funcions del servei, no hi ha la d’explicar contes a la nit o compartir moments de lectura, i per suposat que els pares tenen altra feina a fer que atendre els seus fills. Sí que, per contra, alguns infants atesos per àvies i avis conscients de la importància del valor de la lectura i que els hi han dedicat temps i despertat emocions lectores perdurables, malgrat que no provinguessin d’un entorn econòmicament o cultural ric, han demostrat assolir un bon nivell de lectura que, de retruc, els ha beneficiat en gran manera en els posteriors nivells d’estudis.

És, doncs, interessant posar a la balança de l’educació dels nostres fills quina és l’autèntica inversió de futur. I jo, sense embuts, respondria que més enllà de classes d’anglès, de guitarra o de dansa, la inversió que donarà els majors rèdits és temps. Però donar temps no vol dir ser present a casa o a l’habitació de l’infant, sinó compartir, jugar, cantar, estar present. I això a voltes vol dir renunciar a objectius laborals? A voltes sí, ni més ni menys. Fins i tot pot voler dir deixar una feina durant alguns anys. Però també vol dir fer-ho per totes les parts, i no només la renúncia ha de provenir de la part femenina de la parella. Però és que la inversió de temps avui suposarà l’estalvi amb escreix del demà.

BON ANY 2015!

One Comment

  1. Anna Nolla

    Hi estic ben d’acord!! Nosaltres, a casa, vam escollir aquesta opció: renunciar a una part del sou per disposar de temps per dedicar als nostres fills. No va ser fàcil, vam haver de fer un pla d’estalvi i tenir cura de les despeses… i tant!!! però ha valgut la pena!!

    I jo afegiria que mentre disposem de temps per compartir amb els fills i poder així llegir, cantar, jugar, cuinar… fem alguna cosa més que estar presents, fem alguna cosa més que de models de transmissió, fem de testimonis del seu creixement i donem testimoni de la mostra dedicació i estima. Donar testimoniatge és quelcom més que fer de model!!! Així és que, tal i com dius, invertim temps avui per gaudir del demà!!

Deixa un comentari