La quequesa

Recordeu la pel·lícula “El discurs del Rei”? Recordeu la quequesa del monarca? I el seu logopeda, com l’ajuda a superar aquestes dificultats?

El proper 9 de maig, l’Associació Espanyola de Logopèdia i Foniatria (AELFA) que integra els científics i docents que investiguen i ensenyen en el camp de les ciències del llenguatge i la comunicació humana, de la patologia de la parla i del llenguatge, organitza una jornada científica sobre la quequesa a la Sala d’Actes de COACB. c/ Casp, 130 Barcelona 08013.

Per a més informació podeu consultar la web http://www.aelfa.org/

La quequesa és la interrupció de la fluïdesa de la parla, que afecta a la comunicació i va acompanyada de tensió muscular. La quequesa es manifesta per la repetició de sons, de síl·labes, de bloqueig en iniciar el discurs narratiu, de tensió a la cara, tancant i obrint els ulls. La causa no és clara. Està acceptat que hi ha una predisposició genètica i que hi intervenen molts factors: biològics, neurològics, psicològics, emocionals i socials, tot ells combinats poden portar a la quequesa. Aquesta alteració no té res a veure amb la capacitat cognitiva de la persona afectada. No hi ha cap tècnica terapèutica aïllada que solucioni el problema de la quequesa. És un tipus de patologia que sovint precisa de la intervenció de diversos professionals i que afecta molt directament a la percepció que té la persona afectada de la seva imatge vers els altres.

Per altra banda, és freqüent que els educadors, davant d’un infant amb disfluències, patim ansietat, incomoditat, angoixa, desig de sobreprotecció i freqüentment ens preguntem quina actitud hem de prendre quan a l’aula hi ha un alumne que presenta diafluències. El coneixement d’aquesta dificultat i la comprensió per part de l’educador, acostuma a ser suficient per a que el nen disfluent se senti còmode i protegit dins l’àmbit escolar.

Però amb això no n’hi ha prou, és important poder parlar amb el grup classe sobre la disfluència d’un determinat company. Per fer-ho podem parlar de les diferències o dificultats que tots tenim, partint de la idea que per naturalesa som tots diferents i això és el que fa més ric i interessant el nostre món. Podem començar per les dificultats més comunes com per exemple dificultats en la visió (ulleres), problemes dentals (ortodòncia), dificultats auditives (audiòfons), dificultats en la parla. Cadascú podrà parlar des de la seva vivència i experiència tenint la possibilitat el nen disfluent de parlar sobre ell, si així ho desitja i així permetrem que es socialitzi el tema integrant la dificultat al grup com qualsevol altra.

Al voltant del 5 % dels nens i nenes tenen disfluències entre els 2 i 5 anys. El 80 % d’aquests tenen la possibilitat de remetre i per això és per això que parlem de nens i nenes amb disfluències o infants que quequegen. La disfluència pot passar inadvertida a l’escola per que l’alumne no fluent, no parla o ho fa poc. La detecció precoç de la tartamudesa en un infant petit és vital pel seu futur.

Les persones adultes que tartamudegen o quequegen, sovint, expliquen amb dolor algunes de les seves experiències en els centres educatius: les mofes dels companys, la incomprensió d’alguns mestres, moments de vergonya en ser preguntats… així és que ens hem de plantejar com podem ajudar a un alumne que presenta quequesa. Ens poden ser útils aquestes pautes:

  •  Parlar a un ritme lent i relaxat.
  • Escoltar amb atenció el que ens vol dir.
  • Mantenir un contacte visual natural quan estigui parlant.
  • Saber escoltar l’alumne sense donar-li pressa.
  • Donar-li temps per parlar, que pugui expressar còmodament el missatge.
  • No interrompre’l quan parla ni deixar que ho facin els altres.
  • Respectar els torns de paraula.
  • Formular-li les preguntes una a una i només les necessàries.
  • Modificar el propi llenguatge per no accelerar i evitar ritmes vertiginosos.
  • Parlar-li amb frases curtes i amb un llenguatge adequat a la seva edat.
  • No dir-li: “para, torna a començar”, “parla a poc a poc”. Aquesta mena de correccions augmenten la tensió.
  • Utilitzar, simultàniament la comunicació no verbal.

Per a més informació

http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/alumnes/traparla

 

 

 

Deixa un comentari