Per a què serveix la poesia?

Darrerament s’ha instal·lat un singular debat a l’entorn de la utilitat de les anomenades humanitats, un calaix de sastre on s’hi col·loquen àrees com la història, la geografia, la filosofia, la filologia, la música o les artes escèniques. Fins i tot hem pogut constatar que alguns pares i mares, sorpresos per la voluntat d’algun del seus fills d’estudiar una carrera de “lletres”, han comentat amb tota la bona fe del món que ja es pot anar preparant per ser un mort de gana. I és que immersa com està la societat actual en la necessitat del benefici material, i com més immediat millor, hem oblidat que la humanitat s’explica com a tal en gran part mercès a aquestes àrees del saber.

I és que així com la biologia ens explica com som i de què estem fets, la poesia ens pot explicar com sentim.

I com a mostra un botó. Us proposo un exercici:

1. Llegiu el següent poema de Mario Benedetti que porta per títol Corazón Coraza (és una adaptació retallada del poema complet):

Porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mí
porque te tengo y no
porque te pienso

porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero

porque tú siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frío

porque te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
porque tengo que amarte
amor

2. Ara mireu com pot ser recitat aquest poema i el significat que pot tenir en el vídeo següent:

Enteneu ara per a què serveix la poesia?

Aquesta experiència me la va comentar un dia una bona amiga, la Laura Borràs, i l’he posada  en pràctica en diferents entorns i persones d’edats diverses. Us puc ben assegurar que la capacitat de seducció dels versos recitats per José Sacristán, acompanyats del rerefons històric que ens presenten, fa posar els pèls de punta a tots els assistents.

La poesia -i per extensió les arts i les humanitats-, pot commoure, permet expressar allò que hom sent i ens explica com a persones.

3. Per últim, poseu-ho en pràctica entre els amics científics que miren amb desdeny la literatura, mostreu-ho al director del banc i pregunteu-li si l’euribor és capaç de narrar l’amor o plantegeu al metge si en algun punt del codi genètic han estat capaços de trobar-hi la cultura. És aleshores quan l’emoció d’un poema, la ironia d’un conte, l’expressivitat d’un quadre o els bells moviments de la dansa ens expliquen el vertader fons de la nostra existència com a educadors.

Proveu-ho, és un bon remei contra els pensaments únics.

One Comment

  1. Anna Nolla

    Quanta raó té el que acabo de llegir!! Avui he anat a veure l’exposició de Renoir, a la Fundació Mafre. Quina emoció desperten les seves obres! Com pot haver-hi tanta llum, tanta vida en els seus quadres!!! Com es pot plasmar de forma tan nítida l’alegria, la joia, el goig per la vida en la quotidianitat del cada dia. Acosteu-vos-hi, és un regal per l’ànima!!!

Deixa un comentari