Prova d’avaluació diagnòstica d’educació primària. 2014-2015

Durant aquests dies, de la primera quinzena del mes de maig de 2015, tots els alumnes de tercer nivell dels centres d’educació primària del territori català estan complimentant les proves d’avaluació diagnòstica. Els resultats d’aquestes proves ens han de donar a conèixer si els nens i nenes de 8 a 9 anys han adquirit (o no) les competències descrites en el currículum que se suposa han de tenir assolides en aquesta  franja d’edat.

Un dels motius de la implementació d’aquestes proves és el de tenir una fotografia, en temps real de l’estat de la qüestió, en temes educatius. És lloable que es busqui aquesta instantània si la informació i els resultats que se’n obtenen  s’utilitzen per a la reflexió i conseqüentment per a prendre mesures per a corregir allò que va malament.

Una avaluació té la  finalitat de recollir la informació necessària i de primera mà per detectar allò que funciona adequadament i allò que no acaba d’anar com s’esperava .  I és aquí on la implementació d’aquesta prova diagnòstica ens genera dubtes sobre la seva eficàcia com ara:

  • S’estan obtenint fotografies paral·leles en tots els altres aspectes que també incideixen en l’educació o únicament ens fixem en els resultats dels aprenentatges dels alumnes?? És aquest l’aspecte més rellevant de tot l’entramat de l’estructura educativa del nostre territori??
  • Si realment aquest és un aspecte prioritari, perquè l’avaluació diagnòstica només avalua dues de les competències del currículum i no totes elles?
  • Si no es pot dissenyar una avaluació de totes les competències a l’hora com és que sempre es trien les mateixes i n’hi ha d’altres que perpetuen el segon o tercer terme si és que s’arriben a avaluar?
  • I … quina previsió està en l’imaginari dels qui tenen poder de decisió sobre els canvis a implementar (a gran i  petita escala, a curt i a llarg termini) i com es preveuen les modificacions que calen per a aconseguir l’excel·lència que tots aspirem en educació?

L’avaluació és sens dubte un factor clau en el procés de millora però per a que aquesta sigui efectiva i faci la seva funció, s’ha de pensar i dissenyar en global. Els resultats dels aprenentatges dels estudiants són només una petita part de tot allò que passa en el sistema educatiu. La formació dels mestres, les famílies, el lleure, l’esport, els valors del carrer,  els models que s’ofereixen des dels mitjans de comunicació i altres audiovisuals, entre molts altres aspectes, acaben configurant el perfil de nen i nena que és i serà ciutadà del present i del futur.

L’ecosistema educatiu, com qualsevol ecosistema  no es pot valorar de forma fragmentada.  Si només analitzem i una petita part, les modificacions que es puguin preveure mai tindran l’efecte esperat.

Tot i sabent l’enorme dificultat que representa avaluar la complexitat fora bo pensar en global i optimitzar d’aquesta forma les  energies personals i els recursos econòmics en programes que puguin ser efectius.

 

One Comment

  1. Anna Nolla

    Molt bones reflexions, aniria bé que es fessin arribar al departament d’ensenyament…

Deixa un comentari