Innovar: moda o necessitat

Ara comencen les merescudes vacances d’estiu, -un període necessari per a descansar i recuperar les energies que ens permetran iniciar el nou curs, però també un període en el que podem aturar-nos i reflexionar sobre el curs que acaba de finalitzar.  És un bon moment per a registrar tots aquells èxits i debilitats que hem pogut observar al llarg de l’any i de formular els bons propòsits per l’any vinent.

Aquesta reflexió la podem fer sols i segur ens serà un gran profit, però si som capaços de compartir-la amb l’equip docent té més possibilitats de que els bons propòsits no restin només en un desig.

Si aquesta reflexió i aquest registre el fem per escrit (o registrat oralment en el mòbil) ens pot ser útil al setembre,  quan,  acabat el temps de lleure  re emprenem de nou les classes. Conèixer els errors comesos, detectar les necessitats i identificar les fortaleses observades tant a nivell individual com col·lectiu pot afavorir no tornar-nos a equivocar i a planificar canvis possibles i útils.

És un bon moment per a planificar alguna innovació. Una innovació que més que abraçar gran fites el que pretén es millorar de la nostra feina diària. Si sabem on què hem fet sabrem com ho podrem millorar, si aprenem a observar ens sentirem més capaços de dissenyar noves maneres de fer.

Tots els canvis són profitosos si estan adreçats cap a la millora i això només es pot garantir si són canvis pensats i dels quals se’n fa un seguiment constant. Cada vegada que iniciem una transformació cal observar com evoluciona i cal avaluar l’efecte que produeix o el producte que genera.

Cal tenir present que no tots els canvis produeixen una millora però si totes les millores necessiten canvis, per tant és bo començar a dissenyar canvis fins i tot corrent el risc de que en algun moment en puguem equivocar. Només cal estar alerta d’aturar-ho en el moment en que es detecten efectes contraproduents o efectes secundaris.

Repensar l’educació de manera continuada representa que tots puguem incorporar canvis en la nostra quotidianitat cal, això si, tenir present que si es fan de manera col·lectiva, millor que de manera individual, si difonem els resultats millor que si ens els quedem només per a nosaltres, si els planifiquem a partir d’una necessitat detectada o de l’observació d’un problema molt millor que si el dissenyem només per imitació d’un model que ens ha agradat.

Si tots i cada un dels professionals en actiu ens plantegéssim, en la mesura de les possibilitats particulars (en funció de cada moment de vida) innovacions macros o micros amb escales de dificultat diferents i les divulguéssim creant una xarxa de complicitats ajudaríem a aportar respostes a moltes de les preguntes que tots i totes ens fem sobre un aspecte tant complex com és educar en temps de canvis.

Deixa un comentari