La connexió entre teoria i pràctica en la formació inicial dels mestres

Una de històriques dualitats que ha caracteritzat la formació del futur mestres ha estat la desconnexió entre els continguts que s’ofereix des de les institucions acadèmiques i allò que es fa en els centres educatius. Aquesta divisió entre la teoria i la pràctica ha estat i està en divorci permanent.

Fruit d’aquesta escissió, actualment s’estan portant a terme recerques amb l’objectiu d’entendre com s’enllacen (o s’haurien d’enllaçar) els continguts apresos amb la realitat de l’escola. Sense posicionar-nos en quin punt del procés es bifurca aquesta relació proposem una reflexió que ens serveixi per a analitzar si els que estem fent ho estem fent bé.

Una de les modificacions fonamentals que es va fer en el magisteri, en passar d’una titulació de tres a quatre anys, va ser l’increment de les hores de pràctiques que els estudiants havien de realitzar en centres educatius. És innegable que un major contacte amb realitat permet més possibilitats d’observació, però per si sola l’observació és insuficient. Què és el que fa que l’observació es concreti en identificació i anàlisi de situacions d’aprenentatge i què es el que fa que aquest aprenentatge s’acabi integrant? Què és el que fa que aquests aprenentatges no es redueixin a la superació d’unes proves sinó que perdurin en el “fer de mestre”?

Sens dubte les respostes a aquestes preguntes podrien omplir les pàgines d’un llibre. Ara per a ara només volem aportar una reflexió sobre aquest període de pràctiques i bàsicament de com  la seva ubicació en  el grau implicaria l’adquisició d’unes o altres competències. Sense atendre als diferent matisos podem aportar tres posicions diferenciades sobre les quals caldria prendre decisions que re formulessin el pla d’estudis:

  • Cal que els estudiants, abans d’anar al centre educatiu a fer les seves pràctiques, cursin primer totes les assignatures del grau i integrin tota la teoria que necessiten. Sense aquesta teoria no podran observar ni interpretar allò que veuran.
  • Cal que els estudiants comencin a fer les pràctiques abans de rebre cap teoria. La teoria els pot condicionar la seva observació. Primer cal despertar la capacitat d’observació, identificació i anàlisi de situacions diverses que es presenten a l’escola i la curiositat per saber perquè passa el que passa i com es pot respondre a les diferents situacions farà que el mateix alumne busqui i interpreti la teoria relacionada amb la realitat.
  • Cal que els estudiants, en un feedback permanent entre la teoria i la pràctica construeixin les seves habilitats per a observar, identificar i analitzar les situacions que veuen i viuen en els centres educatius juntament amb la capacitat per a cercar les informacions que expliquen i donen resposta a la realitat que estan vivint. Aquesta constant relació entre el que veuen i el que entenen.

Ara per ara el pla d’estudis de la formació de mestre està responent a la primera de les tres opcions quan possiblement les altres no només aporten els coneixements necessaris per a exercir com a docent sinó que també aporten les competències necessàries per a ser un bon docent.

Si estem educant per a que els alumnes d’educació primària adquireixin competències que els permetin anar per la vida, el primer que hem de fer és formar al qui els han de formar en la mateixa línia. Un docent que ha de formar per competències ha de ser competent o per a fer-ho s’ha de poder formar vivenciant el mateix que ha de fer després.

Aquesta reflexió es reforçaria amb la demanda expressa de molts estudiants de magisteri que voldrien que la titulació no destinés tantes hores en refermar continguts a ensenyar per destinar més esforços a aprendre com s’ha de fer.

Com em deia un alumne a classe “els continguts ja haurien de venir de casa, així tindríem temps per fer el que s’ha d’aprendre al magisteri i en definitiva, el que ens agrada”.

Això vol dir ser més exigent d’entrada!!!!

 

One Comment

  1. Anna Nolla

    I tant!!! del tot d’acord amb aquest alumne!!! la llàstima és que això de vegades no passa. I anirà bé que els responsables de la formació inicial de mestres reflexionin, amb la col·laboració dels docents que ja fa anys que exerceixen, sobre com poder pal·liar aquesta situació!!

Deixa un comentari