Vull treballar com a mestre, però on?

Aquesta aquesta afirmació l’hem feta al llarg de la nostra vida molts dels que a dia d’avui treballem en una escola. Alguns ja de ben petits, que potser a casa ja feien de “mestres” dels seus germans i germanes petites, i d’altres de més grans, amb l’experiència d’algun referent a l’escola d’aquells que et marquen, amb l’exemple de monitors o educadors en el camp de l’educació en el lleure, o, potser, ja d’adults amb vista en les condicions laborals del gremi (n’hi ha algun, ho sento).

Sigui com sigui en tots els casos penso que la majoria de les persones que es matriculen a les diferents facultats de ciències de l’educació que hi ha al nostre país disposats a iniciar els estudis (ara Graus) de magisteri ho fan amb la perspectiva d’acabar treballant posteriorment en una escola, ja sigui aquesta de la xarxa pública, concertada o privada. No obstant m’agradaria aportar un ventall de sortides professionals fora d’aquest àmbit en els quals els i les mestres tenim també la possibilitat de treballar.

Una de les primeres alternatives que ens venen a la ment és la possibilitat de treballar en una Aula hospitalària; als consorcis mèdics amb plantes de pediatria i malalts de llarga durada (9 en el nostre país) hi ha mestres que treballen per atendre als infants durant la seva estada a l’hospital.

També existeix una possibilitat que s’apropa encara al món de l’escola és la de treballar en algun dels equips interdisciplinaris que desenvolupen la seva tasca en serveis educatius com els EAPS (equips d’assessorament psicopedagògic) o els CRP (centres de recursos pedagògics) juntament amb psicòlegs, psicopedagogs, pedagogs, logopedes, fisioterapeutes…

A més a més fora de l’àmbit formal de l’escola hi ha moltes possibilitats el el món de l’educació no formal, ja sigui en iniciatives o empreses públiques o privades més o menys relacionades amb el món de l’escola. Aquí hi inclouria també tot el que va des de l’emprenedoria d’un mateix al treball per altres des de l’oferta de serveis que poden anar des del monitoratge, al món editorial o els departaments educatius d’empreses, fundacions, organitzacions i d’altres iniciatives culturals i educatives.

Tornant a l’àmbit de l’educació formal però en diferents contextos ens apareix la formació de persones adultes. Centres educatius en els quals els majors d’edat que per raons vàries no han acabat el seu itinerari formatiu tenen la possibilitat de seguir els seus estudis per reprendre la formació, aconseguir el títol de Secundària, formar-se en llengües o informàtica i, fins i tot, continuar estudis post obligatoris. La majoria d’aquests centres els podem trobar als barris i municipis de tot Catalunya però també n’hi ha alguns que estan ubicats dins dels Centres Penitenciaris.

La darrera de les sortides professionals que pot trobar una persona amb un títol de mestre és la de treballar per l’Administració pública en alguna de les diferents places que surten a concurs en Ajuntaments, Diputacions o d’altres organismes amb el requisit de tenir un Grau universitari.

Ja veieu doncs com les possibilitats són àmplies i hi ha molt món fora de les aules de les escoles.

 

One Comment

  1. Pingback: Vull treballar com a mestre a l’escola pública | Dos dits de front

Deixa un comentari