A jugar s’ha dit!

Pot semblar que l’excursionisme per si sol tingui prou component lúdic com per pensar que els nens ja no els caldrà jugar. Sovint ens podem haver trobat que després d’una jornada al llarg de la qual hem hagut de caminar força hores i de sentir el sempre etern “quan arribareeeem…” , hem arribat a la casa de colònies, refugi o a la residència i, així com els adults ens hem assegut a esperar l’hora de sopar, els nens s’han posat a jugar corrent d’ací cap allà, sense cap mostra d’esgotament.

El joc és, sens dubte, un element imprescindible en totes les activitats dels nens, i els adults el podem aprofitar. Ja fa molts anys que els escoltes vinculen la majoria d’activitats al joc, des de la famosa gimcana fins als jocs de nit. I gràcies al joc cohesionem el grup, fem passar bones vetllades i fem oblidar el cansament que han acumulat al llarg de la jornada establint una dinàmica distessa.

Hi ha molts moments a la muntanya que podem utilitzar el joc per distreure als nens de llargues i monòtones caminades fins a arribar a l’objectiu, a vegades massa llunyà. Des del famós “veig, veig” fins a “Al port ha arribat un vaixell carregat de…”, podem jugar i distreure l’atenció als nens ajudant a fer més passadora la jornada.

Un moment molt adequat per a jugar és quan parem per descansar. Una aturada al camí no només ha de servir per a recuperar forces, menjar alguna cosa, i continuar, sinó que pot servir per a treure el cansament del cap dels nens, que no vol dir pas de les cames. Podem jugar al tres en ratlla dibuixant el taulell al terra i utilitzant pedres de diferents colors; a paraules encadenades (cada persona ha de dir una paraula que comenci amb la darrera lletra de la paraula que ha dit l’anterior); a pedra, paper, estisores (joc amb les mans en el que la pedra, representada amb la mà tancada, trenca les estisores, representada amb els dits índex i del mig estirats i els demés arronsats, que al mateix temps talla el paper, representat amb la mà estesa, que embolica a la pedra); a fet i a amagar; al mocador; etc.

Els jocs poden ser més o menys moguts i estar o no vinculats a algun coneixement concret com pot ser a buscar fulles d’un arbre concret, a observar els insectes i altres animals que hi hagi per l’entorn, etc.

Amb qualsevol d’aquestes activitats els nens de ben segur que es distrauran i oblidaran el cansament que els capficava fins un moment abans. La dificultat posterior vindrà, potser, pel fer que no voldran deixar de jugar.

Aleshores és el moment d’obrir de nou el sarró dels jocs i treure’n algun que, com el flautista d’Hamelín, provoqui que els nens ens segueixin o iniciar una tanda de cançons.

Alguns d’aquests jocs els trobarem descrits en llibres com el d’en Josep Maria Allué Un, dos, tres, pica paret! (Barcelona: La Galera, 2000), on hi són descrits un seguit de jocs populars que faran les delícies dels més petits.

Deixa un comentari