L’avaluació és la clau

En gairebé tots els ensenyaments (des de l’escola fins la Universitat ) hi ha un clar desequilibri entre el que es planifica per a que els estudiants aprenguin, el que posteriorment es fa a l’aula i el que finalment s’avalua.

No ens detindrem en valorar si les propostes curriculars són o no les més adequades, si en canvi destacarem la divergència que s’observa entre les metodologies que actualment s’estan utilitzant a les classes i l’avaluació que es fa servir per a identificar què han après els estudiants.

Sovint s’engeguen nous projectes innovadors, de caire metodològic, en tots els nivells d’ensenyament que es poden visualitzar a través de publicacions, webs, formacions, etc. No obstant es detecta que les innovacions en relació a l’avaluació dels aprenentatges són minoritàries.

Massa vegades molts dels aprenentatges que s’adquireixen a través de metodologies col·laboratives, participatives, centrades amb l’alumnat, encara s’avaluen a través de mètodes i instruments tradicionals. Uns mètodes i instruments centrats en el docent i que tenen com objectiu principal posar una qualificació o valorar si l’alumne és apte o no apte. S’entén que l’ús de certes metodologies faciliten determinats aprenentatges però no s’ha assumit encara que l’avaluació també formi part d’aquest aprenentatge.

Una forma de procurar que la connexió metodologia i avaluació sigui coherent podria ser la de emprendre la planificació de la pràctica pensant en l’avaluació enlloc de deixar-la pel final com és costum.

Començar identificant què volem obtenir de l’alumnat i amb l’alumnat ens permetrà dibuixar com hem de fer-ho per aconseguir-ho de manera conjunta (alumne/a i docent).

Dissenyar pensant en l’avaluació ens hauria d’ajudar a dissenyar les activitats que faran que els alumnes siguin conscients dels seus èxits i errors i trobin (acompanyats pels docents) la forma de millorar-los. D’aquesta manera la metodologia podria incloure tot allò que ha de fer possible que els estudiants aprenguin a regular els seus aprenentatges, a ser autònoms amb el que aprenen, a reconèixer allò que no fan prou bé i a trobar solucions a les seves errades. Aquesta és la verdadera fita de l’avaluació.

Si per avaluar entenem aquell procés que fa que l’alumne sigui conscient del què aprèn o deixa d’aprendre hem d’abandonar les pràctiques avaluadores tradicionals que valoren la memorització. Cal avaluar les competències i això només es pot fer a través d’activitats que permetin als alumnes demostrar què sabent fer i com. Tot això sense oblidar que una de les competències a aconseguir és que els alumnes aprenguin a aprendre de manera autònoma durant tota la seva vida, això només es pot aconseguir fent que l’avaluació formi part d’un hàbit natural.

L’avaluació des del punt de vista del propi alumne/a, contemplada en les activitats quotidians, apreciada com un element d’autoregulació dels aprenentatges, és la clau de l’èxit.

Deixa un comentari