Whatsapp, solució o problema?

Actualment, ordinadors, tablets, mòbils i altres estris que incloem dins el que en diem noves tecnologies  ens han facilitat molt la vida. Però sempre hem sabut aprofitar les seves oportunitats? On està el límit d’aquestes noves tecnologies vers els infants ?

Em centraré en un dels canals comunicatius que tant utilitzem com adults, el Whatsapp.

És molt comú tenir diversos grups de Whatsapp al telèfon: amb les persones de la feina, la família, els amics o, fins i tot, d’altres grups en els que de vegades no saps ni  per què hi ets o que no t’atreveixes a tancar per no sentir-te “diferent.

Un grup que ben segur tenen gran part dels pares i mares és el de “famílies de la classe”. Quan els fills són a educació infantil aquest grup és de gran utilitat, per exemple, quan els pares no poden anar a buscar els seus fills poden avisar als avis o els cangurs;  quan els infants no traspassen les informacions de les pissarres de la classe, és molt senzill, s’envia un petit missatge als altres membres del grup i t’informen, una, dues o les vegades que faci falta del què ha de portar demà o si a l’excursió ha de dur impermeable o no.

Aquesta utilitat es converteix en un problema per alguns pares quan els seus fills arriben a l’educació primària, generalment a cicle mitjà. Els pares segueixen fent el mateix que han fet fins al moment, sense pensar si continua essent la seva potestat o sense pensar en les conseqüències negatives que aquestes accions tenen en els seus fills.

És al cicle mitjà quan el nen/a comença a gestionar autònomament l’agenda, la majoria d’escoles escullen aquest moment per a introduir-la i amb ella introduir un seguit de responsabilitats que l’infant ha de començar a adquirir.

Hi ha alumnes als quals la responsabilitat d’anotar-se coses a l’agenda , consultar-la a casa i fer el que hi diu els supera amb escreix, sigui per què no estan acostumats a que se’ls demanin responsabilitats, sigui per què són una mica distrets o fins i tot per què no li veuen la importància.

El problema rau en aquest precís moment. El nen o la nena s’ha despitat a classe, i no porta els deures o les informacions anotades a l’agenda, llavors els pares pensant que li fan un favor ho pregunten al grup de Whatsapp per què l’endemà el seu fill o filla pugui dur el què porten els altres. L’infant al qual li pesen una mica les responsabilitats ho pot percebre com una comoditat extrema: ja no li caldrà recordar escriure a l’agenda o ni tant sols agafar-la de classe, els pares li “treuen les castanyes del foc”. El desig dels pares és que els seu fill o filla quan arribi a classe sigui un més i ningú li hagi de cridar l’atenció per no haver fet allò que se li demanava però el que en realitat estan aconseguint és impossibilitar el correcte desenvolupament de  la responsabilitat del seu fill, fet que l’impedirà evolucionar la seva autonomia personal i, de retruc, no ser capaç de gestionar les seves pròpies tasques.

One Comment

  1. Anna

    Molt d’acord amb aquesta reflexió Cèlia!Una manera de poder canviar una mica això o de poder reflexionar amb les famílies de manera conjunta, és aprofitar les reunions d’inici i/o final de curs. Si a 3er inicien l’ús de l’agenda, a principi de curs se’n parla i segurament moltes famílies entendran els arguments per restringir l’ús del WhatsApp en situacions com la que planteges.

Deixa un comentari