A propòsit de l’Escola nova 21

Aquesta setmana passada vam poder veure al 30 minuts de TV3 el reportatge “Una altra escola”. Gràcies a aquest espai de difusió a la televisió ha arribat al conjunt de la societat un dels projectes que des del curs passat ha anat fent-se lloc dins el món educatiu.

L’escola nova 21 és l’aposta de diversos agents per unir esforços de cara a que els centres considerats com a innovadors ajudin en el procés de renovació de la resta de centres del sistema educatiu.

Com vam poder veure en el documental, 4 d’aquests centres ens mostraven les virtuts de, sobretot, el treball per projectes que ja va ser actualitat també amb el projecte Horitzó 2020 de les escoles de l’ordre dels Jesuïtes. En el documental, doncs, es mostraven les avantatges de modificar les estratègies metodològiques dins els centres educatius per permetre un treball més significatiu per a l’alumnat utilitzant l’interdisciplinarietat i la flexibilitat que ofereixen els projectes.

No obstant he de dir que, tot i ser partidari del treball per projectes i la necessitat d’un canvi metodològic a l’escola, els centres mostrats al reportatge no eren representatius de la heterogeneïtat de la nostra societat. Si bé es van mostrar dos centres públics i dos concertats la realitat del nostre sistema educatiu i del conjunt de la població que conviu avui dia a Catalunya és molt més diversa.

Tornant al projecte he d’anomenar una altra ombra que, al meu entendre, fluixeja; per què és el sector privat qui està liderant el procés de canvi educatiu? No hauria de ser el propi Departament d’Ensenyament qui hi estigués al davant? Quins condicionants hi ha hagut durant els darrers anys en la planificació educativa que han portat al sector privat a veure’s motivat a engegar aquest canvi? Quina voluntat política hi ha en darrera instància? Tot plegat no tindrà a veure amb el descens de la natalitat i la voluntat de rentar la cara a l’escola concertada que durant anys ha tingut imatge de “carca” al nostre país?

Un altre aspecte que veig amb recel és cap a quin escenari futur es vol portar als centres educatius i, sobretot, a l’opinió pública. Amb aquesta sèrie de canvis i innovacions Escola nova 21 ha aconseguit el que fins ara, al meu entendre, no havia estat possible des del propi Departament d’Ensenyament que és posar sobre la taula la importància de l’autonomia de centre.

Disposar d’autonomia, recordo, implica que cada centre (dit en poques paraules) decideix amb quins recursos i metodologies arribarà als objectius marcats. Hem de tenir present que l’objectiu és comú per a tots els centres però que cadascú escull el seu camí per assolir-los. L’autonomia, al meu entendre, és imprescindible perquè ajuda a respectar la diversitat i a adaptar-se a les diferents realitats i contextos amb que conviu cada centre educatiu.

No obstant tinc la sospita que més endavant aquesta autonomia s’acabarà fent valdre per justificar decisions que ara per ara queden amagades en un segon terme. Veient el currículum i l’historial professional d’algunes de les persones que hi ha al capdavant del projecte em temo que tot plegat acabarà servint per liberalitzar els centres educatius de manera que aquests en comptes de guiar-se per un principi de conjunt i solidaritat acabin independitzant-se i anant cadascú a la seva a l’estil del sistema anglès o americà en el qual cada centre disposa de mes o menys recursos en funció del seu entorn: el barri, nucli o tipus de població on està situat. Els que disposen de més recursos segueixen disposant de més recursos i els que tenen pocs recursos… continuen amb cada cop menys recursos. D’aquesta manera es continuen perpetuant doncs les diferències socials en comptes de lluitar per disminuir-les i millorar la cohesió social.

Un darrer apunt, potser anecdòtic, que no vull oblidar és el de la terminologia. És obvi que hi ha una planificació acurada i un gran treball de màrqueting darrera del projecte; qui serà capaç de renunciar a una escola “avançada” (tot i que els principis pedagògics amb que es basa són de gairebé 100 anys enrere)? Qui serà el que dirà que no al “guiatge” d’escoles “model” i de prestigi? Han aconseguit que amb les paraules i la influència dels guays de la classe la resta de centres els altres segueixin com un ramat. No serà que ens estan intentant vendre fum de nou i no n’hem après de l’experiència del que va passar en el món de la banca amb les “preferents”?

S’oblida tendenciosament que des de fa anys hi ha nombrosos centres arreu del territori que treballen amb el model que ara es vol promocionar sense fer gaire enrenou ni publicitat i per altre banda s’oblida el paper que les associacions de mestres han realitzat durant dècades per dinamitzar i formar als professionals de l’educació. Serà perquè no compten amb el pressupost ni les eines de màrqueting de les patronals privades? Hi tindrà quelcom a veure que el govern actual sigui partidari de l’escola privada i fervent defensor de la concertada?

Celebro que cada vegada hi hagi més centres que abandonin la pedagogia tradicional i s’atreveixin a treballar per projectes, a fer recerca i a innovar en pro d’una millora en els processos d’aprenentatge dels alumnes i futurs ciutadans del nostre país però, coneixent el sistema educatiu des de ja fa uns anys i havent vist el que han tramat algunes de les persones que el dirigeixen a l’ombra des dels despatxos demano estar alerta perquè no destrossin el que és un dels pilars de la nostra societat, l’educació pública i de qualitat..

Deixa un comentari