Introducció a la robòtica a l’escola

Ja fa uns anys que s’ha anat popularitzant l’arribada de la robòtica a l’escola. A partir de propostes didàctiques que van des de l’educació infantil fins a la secundària o el treball en extraescolars i activitats especials.

Avui dia, en una societat immersa en el món de les noves tecnologies i envoltats per infinitat de recursos informàtics i multimèdia la convicció que és necessari formar als alumnes de pensament tecnològic ha anat guanyant adeptes.

Tal com afirma Pablo Tering cal tenir present que la robòtica “pot aportar als alumnes un coneixement tecnològic útil per al seu futur; d’una altra com un mètode per potenciar en els nens certes habilitats cognitives, de creativitat, de col·laboració. A dia d’avui no hi ha un pla definit per ensenyar programació en l’etapa escolar, sinó que hi ha diversos camins oberts. Un element comú de tots aquests sol ser intentar que els nens aprenguin jugant.”

És per això que existeixen múltiples opcions al mercat (les que hi ha aquí presentades en són només alguns exemples, n’hi ha més) per a treballar la robòtica amb els i les nostres alumnes.

beebotBee bot. L’abella més simpàtica que podem trobar adreçada a educació infantil (i primària si no han experimentat abans amb robòtica). Es tracta d’una abella de plàstic groc d’uns 15 centímetres amb tecles que permeten programar fins a 40 moviments (endavant, endarrere, girar a la dreta i girar a l’esquerra, també hi ha els botons esborrar, començar i pausa).

 

bluebotBlue bot. La germana gran de la Bee bot. Es diferencia d’aquesta en que el plàstic és de color transparent (permet veure’n els mecanismes interiors) i que afegeix la connectivitat bluetooth per poder-la programar des de l’ordinador, tablet o telèfon mòbil.

 

makeyMakey Makey. La tercera proposta és bastant diferent a les anteriors. Es tracta d’una targeta electrònica que permet utilitzar tots els materials (conductors de l’electricitat, això sí) que vulguem com a controladors o joystics del nostre equip informàtic. No és un element de programació en sí però és atractiu i un bon complement.

scratchScratch. El pas següent per a pensar en programació i robòtica. Arribem a la primària i caldrà anar desenvolupant el pensament seqüencial i lògic dels nostres alumnes. Aquest software dissenyat pel MIT ja fa anys que és referència quan es parla d’introducció a la programació. Atractiu, senzill i amb infinitat de possibilitats (com la que presentem a continuació).

legowedoLego WeDo. I un cop ja controlem el llenguatge de programació Scratch el millor i més original que podem fer és interactuar amb materials reals fora de la pantalla. Aquí és on apareix aquesta col·lecció de materials de la famosa casa Lego que es poden connectar via USB a l’ordinador i controlar amb el Scratch. Un excel·lent material que fomenta la comunicació i el treball col·laboratiu i cooperatiu.

legowedo2Lego WeDo 2.0. El germà sense fils del Lego WeDo també ofereix la possibilitat de controlar les nostres construccions i robots via Bluetooth amb aquesta nova presentació. Ofereix les mateixes possibilitats sense la necessitat d’estar connectat per cable amb l’ordinador.

legomindstormLego Mindstorms. El cosí gran dels Legos amb infinitat de possibilitats i ja controladors més complexos per acabar de fer el viatge en el món de la robòtica.

Ja veieu que actualment hi ha molts recursos per treballar la robòtica i la programació amb els més petits. No obstant recordem que, com diu Hadi Partovi, cofundador de Code.org (una organització sense ànim de lucre que promou l’ensenyament de codi a les escoles als EUA) “No esperem que tots els nens que aprenen a escriure es converteixin en novel·listes, ni que tots els que estudien àlgebra acabin sent matemàtics; però, ambdues són considerades com habilitats fonamentals que tots els nens han d’aprendre. La programació informàtica també ho hauria de ser”.

 

2 Comments

  1. Pingback: Robòtica a l’escola (2) | Dos dits de front

  2. Pingback: Programació a l’escola | Dos dits de front

Deixa un comentari