La distància entre la metodologia i l’avaluació

És digne d’elogi  la preocupació emergent que s’observa en molts docents per conèixer com  ajudar als alumnes (de qualsevol etapa educativa) a que aprenguin més i millor i a  que aconsegueixin aprenentatges vàlids i útils d’una forma motivadora.

Aquesta inquietud els condueix a informar-se i formar-se a l’entorn de metodologies i estratègies que faciliten l’aprenentatge. Molts d’ells,  amb major o menor encert, experimenten a les seves aules i fan que es produeixin canvis en el seu fer quotidià. Si això va acompanyat de la reflexió oportuna sobre l’impacte que aquests canvis produeixen sempre serà ben rebut. És bo llançar-se a experimentar encara que correm els risc de cometre alguns errors, si els identifiquem i els esmenem, podrem  avançar.

En definitiva podríem assegurar que encara que no sigui generalitzable s’estan materialitzant petites transformacions en les pràctiques docents. Molt lloable!! No obstant, caldria que aquesta línia metodològica caminés de bracet de la línia de l’avaluació si no volem crear incoherències importants.  Metodologia i avaluació haurien d’estar conjugades de tal manera que ambdues ajudessin a aprendre.

Massa vegades encara metodologia i avaluació es pensen per separat i fins i tot de manera descoordinada. Com a docents ens veiem capaços de dissenyar activitats d’aula que fomentin la interacció, que facilitin que l’alumne adquireixi habilitats socials, personals, intel·lectuals, etc i seguim preguntant majoritàriament sobre els coneixements.

Segueix existint un distanciament o una divergència entre allò que s’aprèn i allò que s’avalua. Es a dir que  aprenem d’una manera  i n’avaluem d’una altra totalment diferent.  Primer pensem que fem a l’aula i després pensem (o no) en com  ho avaluem sense pensar que avaluant també s’aprèn.

Molts docents  justifiquen aquest biaix en la por a no superar les proves imposades a nivell administratiu: proves de competències,proves PISA, o les tant anunciades proves de revàlida entre d’altres, proves que determinen en part el futur dels estudiants o dels centres docents segons com s’interpretin i divulguin els resultats de les mateixes.

Hauríem de poder pensar que canviar la forma d’avaluar no té perquè “rebaixar el nivell” o no té perquè “relaxar els aprenentatges” . Transformar la mirada de l’avaluació hauria d’implicar ajudar a l’alumne a ser més conscient d’allò que aprèn, de la forma com ho aprèn perquè això l’ajudi a ser més autònom en la seva forma d’aprendre. En definitiva que l’avaluació permeti a cada alumne regular la seva trajectòria formativa: què aprèn, com ho aprèn i com pot millorar adonant-se de com avança.

Deixa un comentari