Treballar col•laborativament

L’objectiu final de l’educació no és únicament facilitar uns aprenentatges en els nens i nenes, és que el seu pas pels centres educatius els garanteixi un creixement integral, l’equitat i la igualtat d’oportunitats sigui quin sigui els seu punt de partida.  Però els nens i nenes  no s’eduquen només a l’escola, creixen en un entorn global, i comparteixen el seu creixement amb la seva família i un context concret, generalment complexa.

El docent, per la seva formació inicial, enfocada principalment cap a la didàctica, es perfila com un professional que concentra la seva mirada en l’aprenentatge del nen o nena però alhora també sap que aquest moltes vegades no pot aconseguir desenvolupar al màxim el seu potencial per impediments externs. El mestre també sap que la seva proximitat  amb l’infant li permet observar i detectar problemàtiques diverses que l’afecten directa o indirectament, problemàtiques que de vegades són les que el priven d’un òptim desenvolupament.

Massa vegades es demana que sigui el mateix mestre qui actuï front les problemàtiques detectades creant en ells una sensació d’impotència que no beneficia la solució del problema. Potser el que ens hauríem de plantejar és si és realment el mestre qui ha d’actuar en aquestes circumstàncies o si la resposta als problemes ha de venir donada per la implicació d’un equip de diferents professionals.

Per altra banda hauríem de saber com s’hauria de gestionar aquesta resposta: de manera sistèmica (posant el focus d’atenció en l’infant i fent que la solució parteixi del consens de les aportacions de tots els implicats) o en un treball en cadena (posant el focus d’atenció en el problema i sumant actuacions dels diferents professionals, genralment una darrera l’altra).

Sense cap ànim de culpabilitzar als equips multiprofessionals que treballen el millor que poden per oferir les millor solucions possibles als problemes existents,  l’aportació que es pretén amb aquest escrit és la de sensibilitzar sobre la importància de la formació inicial integri un treball de competències transversals i multidisciplinars.

Es necessari que en la formació inicial es desenvolupin competències transversals de treball en equip, però no únicament dins el grau. Cal que els futurs professionals s’enfrontin abans de ser titulats a la presa de decisions entre diferents professionals que tenen mirades diferents, que  adquireixin (a través de la pràctica) formes de consens, que practiquin habilitats comunicatives i socials que els porti a un treball en equip real. Cal que s’acostumin a compartir diferents òptiques per abans d’arribar a una solució perquè aquesta pugui ser el més global possible. I cal també que incorporin eines i estratègies per a treballar de manera preventiva des de tots els angles possibles implicant a tota la comunitat educativa (entenent –la en sentit ampli, és a dir comptant amb tots aquells agents i institucions que directa o indirectament eduquen o deseduquen i no només el centre escolar i les seves famílies).

Seria recomanable que tots els qui directa o indirectament formen eduquen poguessin detectar les necessitats pròpies de cada context participar de les reflexions i planificació de les diferents actuacions que s’hi poden fer

Només treballant col·laborativament podrem oferir propostes integrals que afavoreixin el desenvolupament integral.

Deixa un comentari