Innovar,innovar, innovar

Com un xarampió encomanadís aquest concepte flueix en tots els àmbits professionals, dels quals l’escola no se’n escapa i darrera d’això es genera una febre col·lectiva de copiar allò que alguns centres s’han atrevit a fer diferenciant-se de la resta.

Es del tot recomanable  introduir canvis en algunes pràctiques, d’això n’estem plenament convençuts, ara bé aquestes modificacions es poden només imitant models presentats o bé creant un model propi que ofereixi respostes a les necessitats existents.

Els canvi són bons si serveixen per millorar allò que no funciona prou bé, per tant hi ha una fase prèvia d’observació i detecció del context en sentit ampli. Això implica col·locar  la lupa en cada un dels elements que formen part de la gestió de l’aula i/o centre: espais, temps, organització de l’alumnat, metodologies, estratègies, materials, competències docents, formes d’organització del centre, i un llarg etc.

Però com saber per on començar? Com saber què cal canviar? Com identificar la punta de l’ iceberg que facilitarà anar canviant  la resta d’elements?? La recerca. Només a partir de la suma de petites recerques que aportin llum i coneixement sobre cada una de les experiències que s’estan portant a terme a tots els centres educatius es poden configurar unes orientacions que permetin als centres fer les innovacions pertinents d’acord amb les seves realitats .

Més que models estandarditzats que són de difícil aplicació en contextos molt diversos el que cal són dades qualitatives que ens informin d’allò que si està funcionant i d’allò que cal millorar, que ajudin a identificar les condicions de les bones pràctiques i les condicions de les seves aplicacions.  Més que receptes d’aplicació ràpida, el que es necessita són coneixements per a investigar de manera col·lectiva dins un centre fent de la reflexió sobre la pràctica i en la pràctica col·lectiva una dinàmica generalitzada.

La investigació a petita i gran escala, dins l’aula en el centre i de manera generalitzada es la única que ens pot anar donant pistes d’allò que cal fer per innovar.

Si, la innovació és del tot necessària, però amb una mirada de retrovisor que ens orienti cap on innovar.

La llàstima és que la investigació educativa, que hauria de ser la peça determinant  afavoridora de la innovació, poques vegades forma part del pensament dels mestres.

Deixa un comentari