L’espai no és neutre

L’espai no és un element neutre. La forma com està configurat i les seves característiques, els elements que conté i  la forma com estan ubicats, l’ús que se’n fa i/o se’n deixa de fer, entre d’altres, són determinants  pels aprenentatges i poden ajudar a educar o a deseducar.  És important doncs que dediquem  un temps per pensar com són i com haurien de ser.

El nen o nena es mou de manera permanent entre l’escola, la casa, el carrer i espais lúdics oberts o tancats. En aquest sentit podem observar com, de manera comuna, els diferents espais fan que la majoria de les accions protagonitzades pels infants hagin de ser totalment dirigides pels adults: a l’escola cada infant pertany a una aula i és allí on realitza la majoria d’activitats, els altres espais són només de pas i els utilitza per traslladar-se, generalment, per indicació dels adults.

El pati és massa vegades un espai en el que les activitats són dirigides i limitades. El mateix passa en altres espais lúdics que estan suposadament dissenyats per als infants on el mateix mobiliari urbà fa que hi vagin a gronxar-se o a baixar pel tobogan limitant que desenvolupin altres formes de joc o relació. Tenir uns o altres elements, o restringir o controlar certes actuacions no ajuden massa a aconseguir  els objectius que es pretenen a través del joc.

Dins l’escola  hi ha espais comuns com ara els passadissos, que moltes vegades s’utilitzen com a repositoris de produccions dels alumnes sense comptar en que la forma en com “estan” disposades els fa perdre tot el valor educatiu que haurien de tenir. La majoria d’ocasions només estan col·locades fora de l’aula desaprofitant l’aprenentatge que es pot aconseguir a través d’aquesta “mostra” .

Si la finalitat de penjar murals, dibuixos, mostrar construccions o altres creacions és que la resta d‘alumnes del centre les gaudeixin potser hauríem de dedicar el temps necessari per a fer-ho el més atraient, suggeridor i educatiu possible. No es tracta només de deixar les creacions en un espai extern a l’aula, es tracta de que els altres coneguin què és, perquè s’ha fet i quin valor té pels alumnes. A més de decoratiu, hauria de tenir un valor educatiu i això s’aconsegueix  explicant-ho als altres a més de posar-ho amb la cura estètica necessària que ha de tenir qualsevol exposició. La forma en que estiguin exposats i el temps que dediquem a explicar-ho ens mostrarà el valor que li donem a allò que fem i per extensió els demés entendran perquè tenir-ne cura.

Si volem que els nen i nenes aprenguin a valorar allò que fan i allò que han fet els altres, si volem que comencin a tenir un gust estètic i cura del seu entorn, si volem que siguin autònoms i aprenguin a prendre decisions o volem que aprenguin a relacionar-se de formes diferents haurem de dissenyar espais en els que puguin crear jocs, observar les coses ben posades i amb sentit i puguin sentir-se partícips de la seva construcció i manteniment. Els espais i la forma com els pensem ens ajudaran a aconseguir-ho.

Deixa un comentari