Desenvolupar les competències

Si  parlem de desenvolupar les competències amb els nens i nenes no podem ser reduccionistes i pensar només en que hem d’oblidar el llibre de text per fer algunes activitats més experimentals. Ajudar a desenvolupar les competències té a veure amb diverses coses i en la forma com les combinem a l’escola (i no únicament a l’aula).

La metodologia que seleccionem és una peça bàsica a tenir en compte però per a que l’aprenentatge sigui realment eficient aquesta ha d’anar acompanyada, entre d’altres qüestions, de la forma com organitzem els espais, els temps, els materials i els mateixos alumnes.

Hi ha escoles que ho saben fer molt bé, i enlloc de tenir els alumnes distribuïts per edats (com es fa de forma regular) els tenen distribuïts per grups d’alumnes de diferents edats, en alguns centres agrupats per cicles, en d’altres agrupats per grups que abracen  tres nivells: dels tres grups d’educació infantil, els tres grups corresponents a primer, segon i tercer de primària i un altres grup amb els tres nivells restants. Les interaccions resultants dels grups de diferents edats faciliten tant l’adquisició d’estratègies com la possibilitat d’organitzar les idees dels qui expliquen allò que estan fent, han fet o han de fer.

Els temps en aquest cas també són diferents, no estan segmentats i no depenen de les àrees de coneixement sinó que es converteixen en el temps de l’escola en el que es va fent feina fins que el ritme biològic ens demana descansar  o canviar de tasca a fer. El temps és el que es dedica a descobrir, experimentar, debatre, construir independentment de si  “toca” matemàtiques o llengua.

Uns temps que flueixen per uns espais que durant bona part del dia són comuns, on la barrera de les parets de l’aula desapareixen i on l’ús dels materials té més a veure amb les finalitats pels quals s’han proposat que per a complimentar unes activitats sense cap significat.

Desenvolupar les competències té a veure amb que els mateixos nens i nens siguin capaços de participar (i si cal dissenyar) de les activitats que tenen una finalitat que coneixen i per la qual o en tenen una curiositat o en tenen una necessitat. La motivació que el condueix a cercar tot el que faci falta per cobrir aquestes curiositats innates o necessitats reals és que afavoreix que s’endinsin en un món que, encara que complexa, sigui apassionant ja que els desvetlla parts del món que comencen a descobrir. Per a fer-ho, de vegades necessiten aprendre alguns conceptes o coneixements que àvidament demanen per voluntat pròpia i adquireixen es destreses necessàries ja que de vegades han de fer i desfer varies vegades fins que finalment aconsegueixen allò que pretenen. I és això com a més es fan responsables de la feina que fan ho acaben fent de manera autònoma i també desenvolupen altres valors socials ja que comparteixen aquestes tasques amb els altres companys, valors com la tolerància o la col·laboració. I mentre estan experimentant i descobrint tot està en funcionament: els coneixements, les destreses i els valors que necessiten per satisfer allò que estan buscant.

Els materials obtenen un protagonisme especial ja que són els que permetran que els nens i nenes investiguin, obtinguin informació, manipulin, experimentin. Els materials són els que de forma organitzada facilitaran les situacions d’aprenentatge i la comprensió dels continguts que suposadament han d’aprendre.

I tot això no té res a veure amb un “laissez faire”, ans al contrari requereix que el docent tingui molt clars els objectius a aconseguir, això si, no estan prescrits d’inici sinó que es van construint conjuntament amb l’alumnat.

Deixa un comentari