Un cànon literari infantil?

L’imaginari particular es dota, entre d’altres, de les lectures que d’una o altra manera han caigut a les nostres mans. Aquestes, aportades per mediadors conscients o inconscients, conformen la nostra imaginació que usarà els referents per construir, a poc a poc, la idea de pertànyer a una o altra societat, a una o altra família, a una o altra cultura. Un és reconeix a partir de les seves lectures ja que, com les festes populars, les tradicions o les creences, formen part de la cultura comuna que ens identifica. I al dir lectures em refereixo també, especialment en les primeres edats, a la rondallística i l’oralitat que tot infant beu a galet a través de les seves oïdes i ulls.

En un estudi efectuat al Regne Unit es va observar que els nens i nenes de classes desafavorides tenien un nivell de lectura superior a alguns de classes econòmiques altes. Investigant el perquè, els que portaven la recerca se’n van adonar que els infants que vivien en entorns desafavorits restaven a càrrec de les seves àvies i avis qui, al mateix temps, compartien estona de xerrada amb les veïnes i veïns del barri. Al llarg d’aquestes estones les anècdotes, facències, històries i demés xafardeigs anaven i venien de boca a orella conformant un relat que, potser o no basat en la realitat, mantenia una estructura molt similar a la dels contes populars. Aquests infants estaven submergits en la tradició oral més primigènia i els ajudava a estructurar el cervell a fi d’acostar-se a la lectura amb una base prou sòlida. I els més rics, us preguntareu? Doncs resulta que aquests podien estar molt estimulats, però molts d’ells estaven a càrrec de cuidadores que entre les seves tasques no s’especificava la d’explicar contes als infants. És a dir, estaven nets, polits i endreçats però desatesos oralment, una desatenció que tenia conseqüències posteriors.

Així, doncs, tenint dos components com són les lectures i l’acompanyament lector, ara seria hora de preguntar-nos: però, quines lectures? Doncs aquí és on hem de decidir, tots plegats, si creiem necessari un cànon bàsic de lectures o no. I si la resposta és afirmativa, preguntar-nos quin?

Eric-Carle-The-Very-hungry-caterpillarPel que he pogut observar en diferents països, aquest cànon existeix tot i que, potser, no del tot conscient. Quan al Japó tots els espais on hi ha llibres -escola, biblioteca, llibreries, cases particulars…- tenen L’erugueta goluda, d’Eric Carle, és clar que aquest títol esdevé part de l’imaginari col·lectiu. Quan al costat d’aquest, a imatge i semblança pel que fa a la seva distribució, hi ha el conte popular de Momotaró -la història d’un nen que neix a l’interior d’un préssec i que és acollit per una parella d’avis-, és quan ens adonem que alguns contes populars conformaran els fonaments d’un imaginari col·lectiu damunt del qual aquella societat s’hi sentirà identificat.

Un exemple similar podem trobar amb els Mumin a Finlàndia o Islàndia, personatges que, a més són promocionats en tot tipus de suport com poden ser nines de felpa, plats per a infants, gots i roba de tota mena.

Aquests països escullen de forma conscient els personatges que formaran part de la infantesa dels seus nens i nenes?

Probablement hi hagi una mica de tot, però està clar que hi ha una voluntat de transmetre i conservar aquells elements que els reconeixen com a propis i que, lluny de la uniformització de la factoria Disney, els permetrà integrar-se en una societat amb personalitat pròpia. Això sí, tot aquest imaginari sempre és respectuós amb valors com l’amistat, el respecte i la llibertat de l’altri expressats, en tot i per tot, en els personatges que conformen la base de la col·lectivitat.

I al nostre entorn? Tenim i som conscients de la importància que s’sdevé darrere de les lectures dels nostres infants? I és que a voltes hom té la impressió que més enllà del Patufet restem orfes d’un imaginari que hem venut a princeps i princeses de colors pastel.

Jo, per si de cas, i com a caràtula d’aquest post, ja he fet la meva proposta.

Bones lectures!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada