Es pot treballar en solitari?

L’escola a més d’ensenyar, educa i ajuda a tots els infants qui hi assisteixen, a créixer de manera integral: intel·lectual, cultural, acadèmica i emocionalment, aportant uns valors que els permetin viure en convivència. Ho fa de manera intencionada.

La família, educa enuns valors que, moltes vegades, transmet de manera no intencionada. Són els seus valors, els que utilitza en cada acció de la vida quotidiana. En ocasions, aquests valors coincideixen amb els de l’escola, altres cops no. En aquest moment es provoca un desgavell que l’escola intenta resoldre dialogant amb les famílies fins arribar al màxim consens possible. Aquest consens permetrà a cada nen o nena crear els seus propis valors.

Però l’escola i la família no són els únics que eduquen als nens i nenes. Tant famílies com escola viuen en un entorn: una ciutat, un barri, un poble on també hi passen coses que els nens veuen, imiten o de vegades, pateixen. La comunitat educativa també ho són els veïns, els espais de lleure, els espais culturals.Com bé diu Francesco Tonucci els mateixos carrers faciliten o impedeixen l’adquisició de determinats valors.

Massa vegades l’entorn resta totalment la marge del que es fa a l’escola i del que es fa a casa. En un poble petit on les relacions intergeneracionals encara hi són, l’educació es compartida per tots els que hi viuen. En les grans ciutats, que  és on viuen la majoria d’infants, això és més difícil . La forma gens autònoma de circular pels carrers, la possibilitat o no d’accedir a espais culturals, esportius o d’oci, entre altres coses, configuren una manera de ser.

És per això que escola i família necessiten la col·laboració dels qui dissenyen, mantenen i treballen ens aquests espais. És necessari  que tots els qui directa o indirectament hi estan en contacte col·laborin en crear entorns facilitadors, pensats no només per als adults sinó també pels infants. Igual que l’escola interactua amb les famílies per consensuar els mateixos valors, escola i famílies necessiten interlocutar amb “la comunitat educativa”, l’altra, la que no es visualitza com a tal.

Si els infants es desplacen en uns espais  amables, amb possibilitats de moure’s de forma autònoma, que no siguin únicament espais de pas, sinó que ajudin a fomentar la participació, amb materials engrescadors que fomentin iniciatives, si tot aixes es possible,  la seva manera de ser dels infants, serà diferent.

Tot el que vivimdurant la infància determinarà el nostre futur. Les vivències que hem anat tenint de petits configuren la nostra vida adulta. Pensem doncs com ens agradaria que fossin els ciutadans del futur i sabrem com hauria de ser la família, l’escola i també l’entorn en el que tenim aquestes experiències.

Deixa un comentari