Mor Jorge Wagensberg

Avui, 3 de març, és sant Medir el dia de la dolça festa, quan les colles del barri de Gràcia de Barcelona fan el seu romiatge fins a l’ermita de sant Medir. Ha fet un dia assolellat, que sempre acompanya.

Però avui també és un dia de dol. Acabem de saber que Jorge Wagensberg ha mort. Ara mateix hi ha dues emocions que m’envaeixen: la tristor i l’agraïment. Sap greu la seva pèrdua, era una persona que s’estimava la ciència i la pedagogia i va ser generós a l’hora de compartir i fer créixer les seves idees creatives per divulgar el coneixement. Li devem molt i és per això que avui mateix escrivim aquestes ratlles, per retre-li un petit homenatge.

Em venen al pensament el munt de vegades que he anat al museu de la ciència amb els meus fills, els meus alumnes, els fills dels meus amics… a veure múltiples exposicions, el Clik dels nens, el toca-toca….i sempre, sempre, hi ha hagut un racó nou per descobrir, aquell detall en el que no t’havies fixat, aquella explicació tan ben feta de molts aspectes científics ben complexos, que es feien senzills i abastables.   I l’equip de persones que expliquen els continguts, tots ells ben informats i capaços de transmetre l’estima per allò que fan, que és clau per motivar i fer créixer la inquietud científica.

Sentim-nos afortunats d’haver gaudit de la saviesa d’en Jorge Wagensberg, és el seu llegat que se seguirà fent present a través dels projectes en els que estava treballant. I comprometem-nos com ell a divulgar ciència, de forma rigorosa i senzilla. És possible, ell ho va demostrar.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada